El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

23/09/2014

L'exemple escocès

Dijous passat se celebrava a Escòcia un referèndum amb moltíssima participació (84.59%) després de més de dos anys que el primer ministre escocès, Alex Salmond i el seu homòleg britànic, David Cameron, signessin un acord a Edimburg. Un acord que arribava després que, al 2011, els escocesos avalessin amb una majoria absoluta el projecte independentista de Salmond que, en lloc de buscar dreceres, va avenir-se a negociar amb Cameron la transferència dels poder per celebrar un referèndum i els termes d'aquest, reconeixent així la sobirania del parlament britànic. Per la seva banda, Cameron no va bloquejar la iniciativa, sinó que va fixar un seguit de condicions (entre elles, el calendari i una pregunta binària sobre la independència, però no una tercera sobre la devolution -que és el que volia Salmond-) però va acceptar la proposta de votació.

I fruit d'aquest acord polític s'ha pogut celebrar un referèndum amb plenes garanties legals i democràtiques, vinculant, després d'una campanya institucional de promoció del vot i una altra de política -molt serena, però intensa- on s'han mobilitzat les forces del YES i les del NO, i els resultats del qual (55.3% NO, i 44.7% YES) han estat reconeguts arreu. I això ha estat així precisament perquè s'han fet les coses ben fetes, i no exactament com s'està fent a Catalunya, on malauradament els partits que han recolzat la pregunta que pretenen fer el 9N s'han precipitat actuant unilateralment, sense acordar-ho amb el govern espanyol, marcant dates i volem emparar una pregunta pròpia d'un referèndum en una llei de consultes no referendàries... I tampoc, d'altra banda, el president Rajoy ha actuat com David Cameron, que en el seu dia no es va negar a reconèixer la voluntat política de la nació escocesa ni va tancar la porta a la negociació política i a l'acord, per bé que la falta de constitució escrita li facilitava les coses. No obstant, fins i tot a darrera hora, el primer ministre britànic -juntament amb els altres dos partits contraris a la independència escocesa: laboristes i liberal demòcrates- va fer ofertes polítiques per retornar poders a Escòcia, la qual cosa s'ha compromès a respectar i a promoure després de la victòria del NO. En aquest sentit, us recomanem escoltar el discurs de David Cameron l'endemà del referèndum.  

Convé destacar la preocupació de l'Scottish Labour Party (SLP) durant la campanya, partit tradicionalment favorable a la devolution (us recomanem l'article "La culpa es de John Smith", d'Enric Juliana) que va promoure el segon referèndum sobre la devolution al 1997 en època de Tony Blair (després que el 1979, en un primer referèndum, coincident amb l'arribada al govern de Margaret Thatcher, no prosperés la creació d'una assemblea legislativa a Escòcia per una participació insuficient) i que ha participat de la campanya del Better Together, pel rebuig majoritari de la població escocesa als poders conservadors de Londres (especialment pel seu perfil neoliberal associat a la privatització, les retallades, a reformes laborals històriques que van debilitar el teixit industrial de Glasgow, i al desmantellament del model de benestar, en general) que podrien haver impulsat alguns dels seus votants cap al YES. Us convidem escoltar, d'una banda, el discurs de Gordon Brown el dia abans del referèndum, i de l'altra, a llegir una radiografia del votant del sí i del no.

Finalment, però, la victòria del NO ha estat gràcies a les ofertes de "tercera via" (devo max, devo plus i devo more) que ara Escòcia (sense Salmond, dimitit) haurà de continuar negociant amb Londres i que implicarà més autonomia (a banda del reconeixement nacional que ja té) i potser també tot un canvi del model territorial del Regne Unit, en un sentit federal.  

En qualsevol cas, l'exemple escocès ha posat de manifest que quan hi ha capacitat i voluntat de diàleg, de negociació i acord, quan -en definitiva- hi ha espai per la política, és quan els països i la seva ciutadania prospera... Tan de bo, com va dir Miquel Iceta en el debat de política general del Parlament de Catalunya (vegeu intervenció) els governs de Catalunya i  Espanya fossin a temps i tinguessin predisposició de reconduir la situació. 


Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS