El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

16/10/2014

Ja n'hi ha prou!

El president Mas protagonitzava dimarts el que semblaria un dels darrers actes d'un frau polític que fa mesos que dura: reconeixia que la consulta que s'havia compromès a organitzar el 9N en base a la llei de consultes i al decret de convocatòria firmat per ell mateix no oferia prou garanties democràtiques, i a continuació es comprometia a promoure'n una altra de pitjor, aquesta totalment devaluada des del punt de vista democràtic: sense cens, sense legitimitat ni reconeixement, i sense força jurídica ni política... Un "procés participatiu", aquest, sense cap tipus de garanties, amb aparença més de peatge per aconseguir pactar una llista i un programa únic amb ERC que no d'una consulta organitzada amb el mínim rigor exigible i amb la voluntat clara d'extreure'n conclusions polítiques.

Aquesta decisió no agradava als diferents partits que fins fa pocs dies recolzaven l'estratègia (errònia i fracassada) del govern català per celebrar el 9N, però tampoc satisfeia ni de bon tros les demandes d'una majoria de catalans que legítimament voldrien (voldríem) poder votar sobre el futur polític de Catalunya en una consulta legal i acordada, amb garanties democràtiques.  

I és que s'han evidenciat més que mai els càlculs partidistes de CiU, l'intent de fugida endavant cap al seu ja declarat objectiu prioritari: sobreviure mitjançant unes eleccions "plebiscitàries" amb una llista i un programa únic amb el que ha estat fins ara el seu soci de govern i principal amenaça electoral, ERC.

Ara bé, convindria no continuar enganyant-nos com a societat...A banda de clarificar, quins beneficis aportarien aquestes eleccions a Catalunya? I fins i tot, quina certesa aportarien al "procés"? L'objectiu de les forces sobiranistes seria fer una declaració unilateral d'independència o negociar en un termini determinat amb el govern espanyol un Estat independent o "propi" -per continuar amb l'ambigüitat que ha permès mantenir la coalició entre CDC i UDC-? I si aquests mateixos han estat incapaços de negociar en els darrers mesos una consulta, quines garanties hi hauria que poguessin negociar la independència en l'escenari actual de majoria absoluta del PP?  

Per tant, el nou 9N apareix ara com un acte preparatiu, innecessari, gairebé de precampanya en un context de profunda decepció, desencís i incredulitat de moltes persones que havien cregut que el 9N podrien votar en una consulta legal i amb garanties, i que ahir escoltaven amb escepticisme la nova "promesa" del president de la Generalitat, després de reconèixer que la consulta que fins aleshores havia defensat tampoc hagués estat "la definitiva". Un president, per cert, que en l'anterior legislatura ja no va complir amb la seva promesa del pacte fiscal, i que tampoc ha complert ara amb la d'organitzar una consulta pròpiament dita. Un president, en definitiva, que ha fracassat en l'assoliment dels seus propis objectius de govern.  

I en un moment com aquest, altament incert i de crisi de confiança en la política, convindria que el conjunt de forces polítiques recuperessin la sensatesa i la mirada franca a la ciutadania; especialment aquelles que han estat conduint el "procés" fins aquí, haurien d'assumir responsabilitats per haver portat el país a la situació actual, per haver impulsat una estratègia totalment equivocada (unilateral, sense diàleg per buscar l'acord amb el govern espanyol, fixant calendaris inassolibles, que s'ha volgut desenvolupar amb argúcies o trapes legals, incerta, sense informació clara a la ciutadania...) que també ha tapat altres debats fonamentals com, per exemple, sobre la qualitat dels serveis públics i socials del país. I després d'assumir responsabilitats, caldria també que tothom definís clarament les seves prioritats. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ho ha fet: rellançament econòmic i creació d'ocupació, reforçament del model de benestar i dels serveis públics i socials certament erosionats en l'actualitat per uns pressupostos de retallades aprovats per CiU i ERC -que podrien haver signat el PP-, regeneració democràtica i lluita contra el frau i, per descomptat, l'impuls i l'obertura d'un canal de diàleg i negociació per assolir un pacte per una reforma Constitucional federal que reconegui Catalunya com a nació, reforci l'autogovern blindant especialment les competències pròpies en matèria d'educació, llengua i cultura, i promogui un millor pacte fiscal per Catalunya, més just sense deixar de ser solidari, a ser votat pel conjunt de catalans. Ara bé, és rellevant el fet que el PSC no renunciï a una consulta sobre el futur polític de Catalunya i estigui disposat a contribuir a impulsar una consulta legal i  acordada, amb garanties, buscant amb diàleg un acord amb la resta d'Espanya que ho faci possible, per exemple, a través de la llei de consultes per via de referèndum aprovada en temps del president Montilla.  

En definitiva, des d'una perspectiva progressista i catalanista, el que sembla més important ara és treballar per superar la profunda decepció col·lectiva causada per l'estratègia calculada del govern català i l'actitud immobilista i tancada del govern espanyol, i perquè aquest fracàs no arrossegui a la frustració i a un sentiment de "derrota" al conjunt del país, així com tampoc a falses fugides endavant. Ans al contrari, és l'hora de recuperar la sensatesa i la intel·ligència (que no l'astúcia) política, i propiciar un retrobament del conjunt de forces catalanistes per avançar en l'exigència al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, d'obrir de manera urgent un diàleg fructífer per trobar una solució política al problema català, un nou acord, tenint en compte que amb la seva interessada negació de la realitat ja s'ha arribat massa lluny.


Esther Niubó, directora de la Fundació Rafael Campalans

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS