El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

01/07/2006

Mor Marta Mata, la mestra dels mestres

Dimarts, 27 de juny, va morir la pedagoga Marta Mata, fundadora de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i una de les promotores de la renovació pedagògica de l’escola de Catalunya. Mata també va desplegar una llarga trajectòria política des que el 1977 es va convertir en parlamentària al Congrés dels Diputats pel PSC. Va ser membre fundadora de la nostra fundació i també la va presidir. Actualment era presidenta del Consell Escolar de l’Estat.

Des de la Fundació volem recordar la figura de Mata amb una reflexió feta per ella mateixa a partir del “Política vol dir pedagogia” de Rafael Campalans.

POLÍTICA VOL DIR PEDAGOGIA

Autora: Marta Mata

En situació difícil com l´actual, la gent gran retornem a les velles idees. Comprendreu perquè em decanto per la de: “Política vol dir Pedagogia”.

De quina pedagogia parlava Campalans? Doncs segurament, i en front de la Pedagogia tradicional, la de la letra con sangre entra, la Pedagogia com a art d´explicar-se, desvetllant interès, com es veu en la gravació de 1923, recentment descoberta, on Campalans, un científic, explica, tot i escrivint a la pissarra, segurament història i ordenació de la ciència, a quinze “noies de casa bona” que volien ser bibliotecàries, i feien uns estudis d´humanitats. Tenien visions amples, els mestres i polítics noucentistes, com Campalans. I així, els anys 30, Política podia ser l´art del possible i d´explicar-lo clarament. Recordo una explicació modèlica del President Macià, l´any 1932, explicant com de petit, però possible, retornava de les Corts, l´Estatut. Havia progressat molt en política i pedagogia el coronel que sis anys abans, havia fet el gest, iniciat la bogeria d´alliberar Catalunya per les armes des de Prats de Molló ..., mentre Espanya repetia per enèsima vegada, i massa a Catalunya i estaven d´acord, la bogeria de ser manada per un general.

Setanta anys després d´aquells trenta, continua essent Pedagogia sinònim de Política? Penso que continuen el seu paral.lelisme, i voldria apuntar aquí com ha canviat la Pedagogia per si ens pot aclarir quelcom de per on potser hauria d´anar la política.

Tots, més grans o més joves, i des de l´escola a la Universitat, han treballat per canviar la pedagogia de la resignació en la de la comunicació i l´activitat interessant, de desenvolupament personal i col.lectiu, crític i creatiu de ciència i humanitat alhora. (Una mica noucentistes; alguns somnien que Pedagogia volia dir Política).

I ara, molts han de constatar que els nostres nois i noies els sobrepassen, que comuniquen millor que els mestres, que sovint porten la capacitat d´interès gairebé saturada, i les aules en queden gairebé buides. Què ha passat? Han sofert una mutació genètica, infants i joves? I també els pares respectius, ja no respectats ni respectables com abans? I a més, la raça dels bons mestres s´està extingint? Com afrontar la catàstrofe?

Una pedagogia de subsistència vol tapar els forats culpables del naufragi amb noves nomenclatures i tecnologies, especialistes de tot tipus, psicòlegs, metges, i si cal, guardes de seguretat, jutges i policies. No invento res. Aquest curs passat ...

Una altra pedagogia, que formulàvem aquest any a l´Escola d´Estiu que n´ha fet quaranta, busca tots els processos educatius, allà on són, no només a l´escola, i proposa que tota la societat es faci responsable i participi a fer que l´enorme xarxa mediàtica i publicitària que envolta la vida social passi de ser deterministament educativa a ser significativament i participativament educadora. Una pedagogia que integra dins de l´escola, del dret i del revés, creativament i críticament tots els mitjans d´educació, els de sempre, fer, parlar, pensar, escoltar, llegir, escriure, amb els nous i el que vindran, i constel.la aprenentatges i vivències fins farà educació en la ciutadania. Dins d´una societat que vulgui ser educadora, tota l´escola, de la bressol a la universitat, com dèiem ja fa trenta anys, i des del CENU, sabrà renovar constantment la pedagogia, i la societat, alhora. I és que la pedagogia necessita de la política i viceversa.

I es pregunten els mestres ¿alguna idea de la pedagogia, de les pedagogies dels anys trenta i de les d´ara, pot servir d´alguna cosa a la política i a la renovació de la política actuals? Confesso que se m´ha acabat la mica de seguretat que tenia. I amb tota inseguretat, però amb més ganes diria que, més que mai, en l´actual comesa de renovar l´Estatut, la política és l´art del possible i d´explicar-ho clarament, objectivament, amb ejemplos, si cal, com havien descobert ja els pedagogs tradicionals, i cercant l´interès, i relligant els més nobles interessos, com feia Campalans, i ara, utilitzant a fons la xarxa personal, l´associativa i la mediàtica, la història i la ciència i l´art, en les proporcions convenients a cada cas. Siguem conscients de la gran diversitat d´interès, desinterès i interessos, al voltant de la renovació de l´Estatut, per uns pot ser graó del país, per altres personal, altres en van sentir parlar per primera vegada al Palau Sant Jordi per part de ZP a la campanya de les autonòmiques, i per segona o tercera vegada al mateix lloc i pel mateix ZP, a les generals. I és un misteri com ho entenen molts dels joves, els adults, els grans, que el votaran. No tant misteri, però més contradictori, com ho entenen uns i altres partits.

Amb aquest panorama no sols cal recordar que Política és l´art de fer el possible, si no també de fer que sigui possible, cada cosa a la seva manera. Cal escoltar la gent i explicar l´Estatut de manera que la gent l´entengui a partir d´allò que els interessa.

Per acabar, voldria esmentar una instància de la pedagogia de la qual no sempre ens recordem. Parlem de Pedagogia pensant en l´aula, però la pedagogia és cuina a la sal de professors. Els nostres mestres renovadors van definir-la com un treball d´equip, (tot i constatant que l´equip tenia líders, renovables), i van obrir l´equip a la participació de famílies i medi social. Són un país petit, d´escola petita, que ha cercat sempre la dignitat.

En l´actual moment polític, d´exàmens de setembre, és encara més important que l´equip funcioni com a tal i que tothom ho vegi, directament i en els mitjans, amb dignitat.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya
Col·lecció Informes

El proyecto económico de la socialdemocracia
Papers de la Fundació

La meva gent d'esquerres
José Antonio González Casanova

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS