El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

20/12/2006

Enric Juliana i La Rectificació

Enric Juliana, periodista de La Vanguardia, fa una valoració dels tres anys del govern del president Maragall, una reflexió que fa el mateix Juliana al llibre La Rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya i que Joan Rodríguez, professor de Ciència Política de la UAB, ressenya a la Revista FRC 13.

Maragall, digues alguna cosa de dretes! Enric Juliana

S’han escrit tantes coses del Govern Maragall que costa afegir alguna idea nova. Atenció! Del Govern Maragall se n’ha parlat molt als diaris i molt poc als llibres. Ha generat molta literatura d’avui per demà, molta xerrameca a les emissores de ràdio, molts espasmes a Internet i molta sàtira, tanta, que la conyeta viu avui a Catalunya una autèntica edat daurada, molt més confortable i petit burgesa que la de la sàtira republicana, doncs és ben sabut que en aquell temps les pistoles caminaven soles per Barcelona.

Puc dir, modestament, que he contribuït a escriure un dels pocs llibres de reflexió llarga sobre la Catalunya trinitària (‘La rectificació’, Editorial Destino). I ho dic modestament, perquè només es tracta d’una primera aproximació. Manca encara un treball periodístic d’aquells que de vegades es fan (o es feien ) a Europa, que reordeni les anècdotes i les categories d’aquests tres anys d’embolic, de neguit i de canvi. Que posi les coses, no al ‘seu’ lloc, però si en un lloc elegant, visible i ben ventilat.

Què dir, doncs, que no s’hagi escrit a cuita corrent? Doncs això: el Govern Maragall no ha estat prou de dretes. Ep! Expliquem-nos: en la meva opinió el Govern presidit per Pasqual Maragall ha comés l’imperdonable error de no reconèixer com a base social pròpia el teixit bàsic del pujolisme, és a dir, la Catalunya menestral de tradició catòlica, d’anar per feina i no fer volar gaires coloms, amarada d’un catalanisme sentimental i mig naïf que durant el franquisme va fer el que va poder: anar tirant. La Catalunya de tortell i missa de dotze que encara avui s’apareix en somnis als nostres carbonaris: ´’vade retro’ senyor Esteve!

Sense aquesta Catalunya, crec jo, no hi ha bloc social progressista possible, entenent per progressisme, no una retòrica, no una tossuderia generacional, no un costumisme; sinó el poder preservar en els pròxims anys la unió bàsica de l’esquerra i el centre davant les onades populistes que aniran venint. I que ja hi són.

Cliqueu aquí per accedir a l’article en pdf

...................................................................................

La rectificació o el futur tampoc no és ja el que era per al catalanisme.
Joan Rodríguez

L’escenari polític després de la tempesta ha generat nombroses reaccions en diferents nivells: en l’arena política i electoral, en el sistema de partits i en les actituds dels ciutadans. També en el debat intel·lectual, malgrat l’exigüitat que caracteritza aquest pla de la realitat catalana. Una de les reaccions més significatives ha provingut de l’obra col·lectiva La rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya (Destino, 2006). Aquest compendi de reflexions d’autors diversos proposa una sèrie de rectificacions en els àmbits més polèmics de la política catalana, formulades des de la perspectiva del realisme polític.

Cliqueu aquí per accedir a la ressenya de Joan Rodríguez del llibre La Rectificació. Cabòries, exhortacions i premonicions sobre Catalunya

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS