El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

24/07/2007

La gran cita d’Hamburg

El gener de 2007, la direcció de l’SPD alemany va presentar el Document de Bremen. Esborrany del Nou Manifest per a l’SPD a aquesta ciutat del nord del país. El document és el resultat d’un intens debat d’anys en el sí de la Comissió de Programa de l’SPD i inclou nombroses idees i suggeriments tant del partit com de la societat civil. Els temes crucials reflectits semblen obvis: En quin tipus de societat volem viure en el futur? Com poden els polítics donar forma al procés de globalització amb justícia social? Com podem generar riquesa suficient per a tothom i alhora manegar els riscos ecològics globals? Quines oportunitats i garanties necessitem en aquests temps de canvis turbulents? El document, doncs, descriu els grans i ràpids canvis produïts a principis d’aquest segle i ofereix respostes polítiques basades en els valors centrals de la socialdemocràcia, com la llibertat, la justícia i la solidaritat. Però el debat encara no ha acabat. El 2007 està sent un any marcat pel diàleg intern a l’SPD ja que a través del Document de Bremen, es convida als membres del partit i al públic interessat en general a debatre entorn el futur de la societat alemanya i és també una invitació als ciutadans a unir-se a l’SPD i a donar suport a una política socialdemòcrata.

Previ a aquest document, l’abril de 2006, l’SPD en va fer públic un altre anomenat La força de la renovació. Justícia social per al s. XXI. Principis del Nou Manifest per al SPD. De fet, però, va ser el 2000 quan l’SPD va decidir iniciar novament un procés participatiu de debat intern per tal d’elaborar el nou programa marc del partit, en el qual s’inscriuen aquests i altres documents. La Conferència Federal que l’SPD celebrarà del 26 al 28 d’octubre a Hamburg posarà punt i final a aquest procés participatiu i de debat. Allà es presentarà el “Programa d’Hamburg” per a l’SPD, amb l’objectiu de dissenyar el curs de la socialdemocràcia al segle XXI. Així, el primer programa pan-germànic des de la fundació de la República Alemanya i el primer programa de l’SPD del segle XXI.

Aquest procés llarg de reforma programàtica, de gran transcendència interna i externa, s’acostuma a posar en marxa cada vint-i-cinc anys. El primer d’ells va ser el Programa de Gotha, de 1875, però n’hi ha hagut més, com el cèlebre Programa de Godesberg, aprovat el 1959, autèntic manifest polític que va assentar les bases de l’acció de govern durant els anys seixanta i setanta i va servir de model al conjunt de la socialdemocràcia europea.

Però, el darrer d’aquests manifests, el Programa de Berlín, aprovat el 1989, va passar a la història fins i tot abans de poder ser implementat. El cert és que només uns mesos més tard de que l’SPD guanyés les eleccions federals de 1998, el seu principal artífex polític, Oskar Lafontaine, va ser apartat definitivament de la política pels seus propis adversaris a l’interior del partit, provocant una greu crisi interna. Schröder, que va substituir a Lafontaine al capdavant del partit, va usar tots els recursos que li brindava la Cancelleria per derogar el Programa de Berlín i presentar el seu projecte de govern propi conegut com Neue Mitte (Nou Centre), que va resultar ser el famós Paper Schröder-Blair inspirat en la Tercera Via d’Anthony Giddens i que es va materialitzar en el seu segon mandat, el 2003, amb l’aprovació de l’Agenda 2010.

En el fons de la dimissió d’Oskar Lafontaine, en realitat, hi ha un últim fracàs per reformar programàticament la socialdemocràcia. L’eclosió dels nous moviments socials que va tenir lloc a l’Alemanya occidental a finals dels setanta va suposar un desafiament polític per a l’SPD, procedent de l’esquerra, amb nom propi: Els Verds. El Programa de Berlín, inspirat en el treball intel·lectual d’acadèmics com Peter Glotz, va ser precisament la resposta tardana de la socialdemocràcia als impulsos dels nous moviments socials, sobretot el de l’ecologisme polític. A més, el 9 de novembre de 1989 va caure el Mur de Berlín i, amb aquest, les bases polítiques sobre les quals es sostenia el projecte de l’SPD. Finalment, les victòries de la CDU de Khol després de la reunificació alemanya van fer postergar vuit anys la posada en pràctica del programa marc socialdemòcrata. Vuit anys en el que les lluites internes van fer que es succeïssin tres candidats a la Cancelleria, Lafontaine (1990), Scharping (1994) i Schröder (1994) abans que els anomenats “néts de Brandt” recuperessin el poder (1998).

Aquest problema d’identitat de l’SPD en els últims anys s’ha vist reforçat per la divisió interna, bàsicament en tres blocs: el més esquerrà, el de centre conegut com “la xarxa” (netzwerk) i el conservador ("Seeheimer Kreis"), segons la seva concepció de la ubicació ideològica que hauria de tenir el partit i, per tant, els valors que es defensen i les polítiques que es prioritzen. Així, la tensió i divisió internes es van veure nítidament reflectides en les disputes per escollir la nova direcció del partit després de les últimes eleccions federals de setembre de 2005, que van portar a la formació de la Grosse Koalition amb la CDU.

Aquesta darrera crisi va evidenciar un altre dels problemes interns de l’SPD: la manca de democràcia interna i l’estil autoritari i personalista imposat per Schröder. Precisament, a principis de 2004, es va posar en marxa un Grup de Treball sobre Militància, encapçalat per Kurt Beck (líder de l’SPD des de l’abril de 2006), per tal d’estudiar la reforma de les estructures del partit. L’Informe i recomanacions, presentat el novembre de 2005, planteja la necessitat de fer un partit més atractiu, flexible i obert als seus membres i proposa un seguit de iniciatives.

En tot cas, després d’aquests últims i turbulents capítols, Kurt Beck és el quart president del partit en quatre anys, l’SPD sembla estar disposat a passar pàgina i començar una nova etapa amb una direcció renovada, que representa el relleu generacional i l’esperança d’un nou temps per al partit. De moment, però, les polítiques de reforma de la Gran Coalició, els recents èxits internacionals d’Angela Merkel i l’aparició del nou partit Die Linke (L’Esquerra) d’Oskar Lafonatine han enfonsat en els sondeigs a l’SPD. Encara falta molt per les properes eleccions federals de 2009, però diversos analistes consideren que Kurt Beck no funciona i tampoc té perspectives de frenar la caiguda de l’SPD. A més, s’ha obert un debat intern, que encapçala l’alcalde socialdemócrata de Berlín, Klaus Wowereit, sobre una futura aliança amb el partit de Lafontaine seguint el model de govern d’aquesta ciutat. La cita d’Hamburg i el programa marc que en surti, doncs, confirmaran l’envergadura i èxit d’aquest procés de renovació.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya
Col·lecció Informes

El proyecto económico de la socialdemocracia
Papers de la Fundació

La meva gent d'esquerres
José Antonio González Casanova

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS