El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

28/10/2007

Política Exterior Progressista

La globalització ha arribat a tots els territoris i parcel·les de la vida i impulsa la transformació del poder dels estats i del sistema de relacions internacionals. Quines implicacions té aquesta nova concepció més dinàmica per a una política exterior que vol ser progressista? Us oferim dues visions que, des de perspectives diferents, acaben confluint en la definició d’una agenda progressista de la política exterior basada en la pau i la seguretat, la lluita contra la pobresa, les migracions i el futur energètic i mediambiental.D’una banda, utilitzant les lleis i teories de les ciències físiques, el Ministre espanyol d’Afers Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, argumenta que l’incertesa i la complexitat són els grans reptes als que s’enfronta avui el responsable polític internacional. Però, en política exterior, la complexitat, la imprevisió i l’atzar no haurien de ser mai pretextos per a defugir el compromís o refugiar-se en posicions fatalistes. Així, Moratinos distingeix entre aquells que limiten el seu enfocament a la gestió de les crisis i els que opten per la seva resolució activa, per transformar la realitat a través de l’acció política. En aquest sentit, defensa que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, optant de manera clara per resoldre conflictes i només gestionar-los, hagi ampliat les àrees de compromís polític efectiu introduint-hi majors criteris de legitimitat, transparència i qualitat. En la diplomàcia, hauríem de ser capaços d’establir històries probables i preparar possibles respostes; podríem identificar amb rigor les diferents partícules elementals (factors polítics, econòmics, mediambientals), conèixer el seu camp d’acció i combinar-les amb aquest atzar positiu, compromès, que és l’acció política dels governants.Per la seva banda, l’article dels acadèmics britànics David Held, professor de Ciències Polítiques a la London School of Economics, i David Mephan, director associat del Institut for Public Policy Research (IPPR), pretén definir una perspectiva progressista de la política exterior, clarament diferenciada de les teories conservadores, ja siguin tradicionals o neoconservadores. Els autors assenyalen el compromís amb certs valors universals (drets humans, justícia social, sostenibilitat, democràcia, legalitat internacional i multilateralisme) així com la convicció de que tota persona -independentment de la seva nacionalitat, classe, ètnia o gènere- es mereix el mateix respecte i consideració, com els principals trets que caracteritzen una visió progressista de la política exterior. Després d’argumentar que aquest compromís amb els valors no ha de ser incompatible amb la defensa dels interessos nacionals, sobretot en un món globalitzat i interdependent, ni tampoc és un compromís contrari al pragmatisme, perquè ens enfrontem a una realitat complexa i multidimensional, els autors plategen una agenda política progressista per a la política exterior de la propera dècada en la que les qüestions de la pau i la seguretat, la lluita contra la pobresa i el canvi climàtic seran els eixos centrals.També hem considerat interessant oferir-vos les visions dels principals candidats demòcrates a les eleccions dels EEUU de 2008 pel que fa a la política exterior. Malgrat que tots tres articles, publicats a la revista Foreign Policy a iniciativa del potent think tank Council on Foreign Relations, estan molt centrats en les qüestions que dominen el debat nord-americà com la guerra d’Iraq, es desprèn una voluntat de reintegració en el món en el sentit d’establir una política internacional més multilateral.Per la seva banda, després del desastre d’Iraq, John Edwards opina que els EEUU han de restaurar la seva reputació en el liderat moral i reconnectar-se al món. Han d’avançar més enllà del eslògan buit de “guerra del terror” i crear una política de seguretat nacional genuïna, basada en l’esperança i no en la por. Només d’aquest manera, els EEUU podran novament ser el far que il·lumina el món.

Després d’Iraq, Obama considera que els EEUU poden tenir la temptació de tancar-se en ells mateixos, el que seria un error. El liderat dels EEUU encara no s’ha acabat, però cal reconquistar-lo novament. Han de posar fi a la guerra d’una manera responsable i, llavors, renovar el seu liderat –militar, diplomàtic, moral- per tal d’afrontar les noves amenaces i aprofitar, igualment, les noves oportunitats. En aquest sentit, aposta per una política exterior multilateral i creu que els EEUU no poden encarar els reptes del nou segle tot sol, alhora que el món tampoc ho podria fer sense els EEUU.Per últim, Hillary Clinton pensa que el proper president dels EEUU tindrà l’oportunitat de reintroduir els EEUU al món i restaurar el seu liderat. Per tal de construir un món més segur, pròsper i just, creu que els EEUU han de marxar de l’Iraq, redescobrir el valor i la capacitat d’estadista i estar a l’alçada dels valors democràtics, que són la font més profunda de la seva fortalesa.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS