El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

26/11/2007

The vision thing

Amb les enquestes a favor i en mig d’un sentiment d’eufòria, el Partit Laborista va celebrar la seva Conferència anual a finals de setembre, a Bournemouth. Gordon Brown va ser rebut i aclamat com un heroi que en només tres mesos havia aconseguit donar la volta als sondeigs, injectar una bona dosis de moral al laborisme i desconcertar a l’oposició tory i el seu líder, David Cameron.

El nou Primer Ministre va arribar al Congrés de Bournemouth quan amb prou feines acabava de traspassar el llindar dels 100 dies al número 10 de Downing Street. Uns dies després, l’organització Progress va publicar una compilació d’articles de set ministres del Govern de Brown (Ed Balls, Hilary Benn, Jack Straw, Jacqui Smith, Hazel Blears, David Miliband i Ben Bradshaw) sota el títol Beyond the first 100 days. Building towards a fourth Labour term, en els que exposen les seves visions de futur sobre les diferents polítiques de les que en són responsables.

És difícil que qui ha dirigit l’economia britànica durant deu anys tingui alguna cosa nova per proposar o dir quan es converteix en primer ministre. I, no obstant, malgrat algunes inconcrecions, Brown va aconseguir a Bournemouth donar una imatge de renovació del Nou Laborisme de Blair en el seu primer discurs com a cap de Govern davant el Congrés del partit. És el que el seu jove ministre d’Exteriors, David Miliband, anomena la “segona onada”.

En efecte, Brown va seguir en la línia d’insistir a millorar els serveis públics, especialment la sanitat, l’educació i l’habitatge. Va fer un pas més enllà sobre l’anterior concepte d’igualtat d’oportunitats apostant per utilitzar el talent de tothom. La seva insistència en un discurs patriòtic i la seva política de duresa contra la criminalitat i la immigració il·legal responen tant a l’intent de no cedir aquestes banderes a l’oposició conservadora, com al seu propi convenciment.

Però aquest discurs, llarg i de vegades monòton, va estar ple de referències electoralistes fins al punt de semblar més una llista de compromisos electorals que la visió d’un primer ministre que acaba de prendre possessió en el càrrec. És cert que Brown mai ha tingut el messianisme retòric de Blair però, d’aquesta manera, i deliberadament, Brown va avivar els rumors d’eleccions anticipades generant unes expectatives que després no va saber gestionar. La possibilitat d’uns comicis propers va donar ales al líder tory per reafirmar-se i atacar, recuperant en pocs dies el favor de les enquestes, mentre Brown malmetia gran part del seu capital polític i credibilitat.

En la seva última gran intervenció, al “Discurs de la Reina”, va esbossar novament tot un seguit de propostes legislatives centrades en seguretat i terrorisme, immigració, educació i habitatge, però no va ser capaç d’articular la seva visió política. Així, malgrat aquests esforços, últimament Brown està sent criticat, fins i tot per personalitats com Anthony Giddens i think tanks laboristes com el IPPR, Compass o la Fabian Society per no haver transmès encara la seva “visió per a Gran Bretanya”.

En aquest sentit, l’informe The vision thing. Why Labour can’t win without a progressive manifesto, escrit pel seu secretari general, Sunder Katwala, demana al Primer Ministre que aposti de manera clara i públicament per una agenda més típicament socialdemòcrata, a favor d’estendre la igualtat d’oportunitats i en contra de l’exclusió social i la pobresa.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS