El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

22/02/2008

És possible un quart mandat laborista?

L’any 2007 no va acabar bé per al primer ministre britànic, Gordon Brown. Segons una enquesta feta pública a mitjans de desembre, el 60% dels britànics estava descontent amb el nou Govern i el Partit Laborista es col·locava 12 punts per sota del Partit Conservador de David Cameron, desprès d’haver aconseguit desplaçar-lo al centre.

Com les desgràcies no acostumen a venir mai soles, el 2008 tampoc ha començat gens bé per Gordon Brown. L’Administració va perdre les dades personals de 25 milions de britànics; s’ha criticat la gestió del banc Northern Rock, afectat per la crisi hipotecària nord-americana; el ministre de Treball, Peter Hain, ha hagut de dimitir al descobrir-se que des de 2003 els laboristes havien rebut donacions il·legals per valor de 850.000 euros; i, per últim, davant l’anunciada decisió d’endurir la legislació antiterrorista, hi ha hagut una temptativa de revolta interna a les files laboristes. Tot plegat, un moment veritablement crític per Brown fins al punt que alguns analistes parlen ja de la fi natural del cicle del laborisme en el poder.

Davant d’aquest panorama, la qüestió de què fer per tal de poder garantir un quart mandat del Labour ha generat rius de tinta. L’ex ministre de l’Interior, Charles Clark, analitza els diferents cicles polítics que el Regne Unit ha viscut des de 1951 per concloure que encara és possible guanyar les eleccions i “establir les bases per a un ‘segle progressista’ a l’estil escandinau”. Igualment, l’editorial de la revista Progress aposta per una “agenda del New Labour radical de cara al futur” per tal de tenir l’oportunitat de convèncer els ciutadans.

Per la seva banda Gordon Brown també s’ha posat les piles. El passat 8 de febrer, en unes jornades sobre “El Futur de la Socialdemocràcia Europea” organitzades pel Policy Network i la Fundació Friedrich Ebert, la intervenció del primer ministre britànic va sorprendre molt positivament la premsa anglesa. Els tres articles publicats a The Observer, The Times i The Guardian en són una bona mostra. El primer d’ells, saluda el canvi polític i intel•lectual de Brown en haver adoptat algunes idees del seu predecessor, Tony Blair, sobretot pel que fa a la reforma dels serveis públics. L’article de The Times assenyala els canvis produïts en l’entorn del primer ministre amb els objectius de perfeccionar el procés de presa de decisions i millorar la planificació estratègica en la comunicació. Per últim, el darrer article comenta també l’èmfasi en el discurs sobre la igualtat d’oportunitats, que combina l’imperatiu moral de la justícia social amb la necessitat d’eficiència econòmica.

D’altra banda, la política exterior del nou Govern britànic també està sent avaluada. En el paper Gordon Brown y el internacionalismo realista del Real Instituto Elcano, David Mathieson assenyala el manteniment la preeminència de la relació transatlàntica com el vincle bilateral de major importància del Regne Unit, així com de la difícil relació del país amb la Unió Europa, marcada especialment per les pressions conservadores i de poderosos mitjans de comunicació per convocar un referèndum de cara a la ratificació del nou Tractat de Lisboa. No obstant, Mathieson observa un canvi en la estratègia britànica a més llarg termini, al haver entès que ens enfrontem a un món multipolar. La seva doctrina de realisme pràctic que combina el multilateralisme amb l’intervencionisme, advoca per les reformes de les institucions internacionals alhora que assenyala que la intervenció (en ocasions mitjançant la força) serà més necessària que mai en un món globalizat.

Igualment, l’article Absent friends de Charles Grant, director de Centre for European Reform, analitza les relacions amb la Unió Europea i considera que el Govern britànic hauria d’implicar-se més en els assumptes comunitaris no només per guanyar una major influència sinó també pel que fa a qüestions com el canvi climàtic i l’energia, que s’han d’abordar des d’un perspectiva global. De fet, Gordon Brown ha necessitat vuit mesos per a realitzar la seva primer visita oficial a Brussel·les, quan la majoria dels Caps d’Estat i de Govern electes de la UE compleixen amb la cita durant els primers dies.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS