El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

25/02/2008

Si può fare?

Itàlia, un país dividit i cansat, tornarà novament a les urnes aquesta primavera. Menys de dos anys han passat des de que Romano Prodi s’imposés per una mica més de 20.000 vots a Il Cavaliere. I és que Itàlia ha tingut 59 governs des de 1946, amb una mitjana de poc més de 12 mesos de duració. El Govern de Prodi ha durat 20 mesos, governa des de maig de 2006, i en aquest temps s’ha sotmès a més de 30 mocions de confiança. El politòleg Giovanni Sartori assegura que avui el problema més greu d’Itàlia és la “casta” dels polítics, més interessats en perseguir l’interès personal que el del país, i posa de manifest, precisament, la indignació de molts ciutadans italians, farts d’una classe política que bat rècords d’endogàmia, espectacle i longevitat. Davant d’aquest panorama, Stefano Ceccanti, constitucionalista italià i coautor del projecte de reforma electoral Vassallum, esgrimeix tres raons per no replicar l’aliança electoral de l’Unione de Prodi i perquè el PD es presenti en solitari als comicis, com de fet ja ha estat anunciat.

En efecte, en el seu Discorso per l’Italia, pronunciat el passat 10 de febrer, Veltroni apel·la a l’interès general, al bé d’Itàlia i dels italians, per criticar l’esperit conservador i la lògica del veto que ha dominat la política italiana en els darrers anys i justificar la decisió unilateral del PD de concórrer “lliures” als comicis d’abril, és a dir, només serà possible una aliança electoral en base a un programa comú. Segons Veltroni, el bipolarisme italià dels darrers quinze anys no només no ha estat capaç de portar endavant les grans reformes que Itàlia necessita, sinó que s’ha basat en l’enfrontament polític i la divisió de la societat. Per superar tot això es va crear el PD, per unir el país davant l’objectiu comú d’implementar un veritable programa de reformes que afronti els mals endèmics del país. En un discurs optimista, que vol revaloritzar la política i retornar l’esperança als italians, Veltroni fa seu el lema Si può fare, al més pur estil nord-americà i emulant el Yes, we can de Barack Obama.

D’altra banda, el passat 16 de febrer es va reunir a Roma l’Assemblea Constituent del Partito Democratico per aprovar els Estatuts, el Manifest dels Valors i el Codi Ètic del nou partit, encarregats a tres comissions, formades per 100 membres cadascuna i escollides a l’anterior cita de Milà, l’octubre de 2007. A més, l’Assemblea va aprovar els 12 punti per l’Italia que constituiran la base del programa electoral del PD.

Tot plegat és analitzat pel periodista i editorialista del diari italià La Reppublica, Massimo Gianni. Així, valora positivament la decisió del PD de presentar-se en solitari, que qualifica de “revolució copernicana” del sistema polític italià, i alhora estudia amb detall els 12 punts programàtics “post-moderns” del PD, assenyalant especialment l’alliberament dels condicionaments ideològics i dels vincles identitaris del nou partit.

Si può fare? De moment, el PD de Veltroni ha aconseguit escurçar la desavantatge dels sondeigs; ha tancat un pacte amb els Radicals d’Emma Bonino sobre la base del programa; i ha guanyat credibilitat amb l’aprovació d’un Reglament per potenciar la renovació de les llistes i l’entrada de dones i joves. La cursa electoral ja ha començat. Arriba el duel entre Berlusconi i Walter Veltroni. Com sempre, l’última paraula la tenen els ciutadans.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS