El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

20/02/2010

La Fundació Rafael Campalans, a l’Escola d’Hivern del PSC

Un any més, la Fundació Rafael Campalans ha participat en la organització de l’Escola d’Hivern del PSC, que enguany arriba a la seva 24a edició. Sota el lema “Liderem el futur”, els socialistes catalans debatem durant tot el cap de setmana a Tarragona a l’entorn dels eixos de futur.

El coordinador dels diputats i senadors del PSC a les Corts Generals i director de l’Escola d’Hivern, Francesc Vallès va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades, tot recordant que “l’any passat, en aquesta escola ja vam parlar de crisi i sabem que la millor manera d’actuar davant una situació de crisi és reconèixer aquesta situació”. Per a Vallès, “hem de prendre decisions i adoptar mesures complicades que necessiten de diàleg, hem de fer sacrificis sense que se’n ressentin les bases de l’estat del benestar”.

En el mateix acte d’inauguració, el primer secretari de la Federació de Barcelona, Carles Martí, va referir-se a la candidatura de Barcelona com a seu dels jocs olímpics d’hivern, i ho va emmarcar en la idea que “hi ha coses que només les pot fer una capital; Barcelona és una gran capital de l’esport, i això ho hem d’anar revitalitzant”. Martí va situar la candidatura en una “plena vocació de servei al país: perquè tenim un territori, els Pirineus, que necessita reivindicar-se internacionalment; per la vertebració territorial i per reforçar el prestigi de la ciutat de Barcelona”.

Segons el dirigent socialista, “els lideratges seran compartits o no seran: les disputes no ens porten enlloc, per exemple les disputes d’alguns que insisteixen en les diferències entre Barcelona i Catalunya”. “Catalunya no té sentit si no entén que Barcelona és el seu millor trumfo per al lideratge internacional”, va concloure.

ELS EIXOS DE FUTUR

La primera taula d’aquesta Escola, moderada per Carme Esquirol, cap de l’Àrea de Polítiques Socials del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va comptar amb la intervenció inicial de Heléne Olsson, directora de Kairos Future, que va explicar el procés de construcció del model de benestar suec (un procés que es va iniciar el 1932 i va durar cinquanta anys) i la seva viabilitat a casa nostra. Olsson va acabar establint quines són per a ella les nou tendències de futur a nivell global: l’epicentre del món és la Xina; l’Àfrica es mou; tornen a estar de moda els polítics; la nova Roma, el nou poder d’Europa; la societat del rànquing, el renaixement del conservadurisme; el retorn de la profunditat, de l’autenticitat; els amics intel·ligents; i el desig d’un treball de veritat per part dels joves.

L’escriptor i divulgador científic Eduard Punset va defensar que l’educació és la base del futur on les emocions tindran un paper decisiu. Punset va subratllar la importància de sentir-nos útils i sentir que pertanyem a una comunitat o un projecte per poder portar a terme amb èxit les nostres ambicions. Segons ell, “per tal d’afrontar el futur (que en sí mateix és una hipòtesi incerta) cal optimisme i un aprenentatge social i emocional ferm.

IMAGINAR EL FUTUR

M. Dolors Renau, expresidenta de la Internacional Socialista de Dones, va introoduir la taula de la tarda, que va obrir el catedràtic de Filosofia Política i Social de la Universitat de Saragossa, Daniel Innerarity. Per a Innerarity, estem vivint la tirania del present, del curt termini: som presoners del poder de l’hora, i deixem desatès el futur. Per què no som capaços de preveure els riscos del futur? Per a Innerarity, el futur ha de guanyar pes en les societats democràtiques arreu.

Montserrat Guibernau, catedràtica de Política de la Queen Mary University of London, va centrar la seva intervenció en el futur de les identitats, que segons ella “passarà per un cosmopolitisme universal, que no renunciï a les pròpies particularitats nacionals de cadascú, però que no es limiti a elles”.

Per al diputat al Congrés pel PSOE, José Andrés Torres Mora, qui ha liderat el futur històricament ha estat la pròpia ciutadania, i no pas les institucions. Durant els anys seixanta, va exemplificar Torres Mora, són els espanyols que sortien fora els que van fer entrar Espanya a Europa. El diputat, d’altra banda, es va referir a la pressió mediàtica per la immediatesa, que situa a la política en una situació sovint incòmoda. En aquesta línia, va culpar no només els mitjans, sinó també algunes institucions actuals, de la desafecció actual, però va voler tirar una llança a favor de la política, i de la seva eficàcia.
COMUNICACIÓ I FUTUR

La sessió de diumenge va començar amb la introducció a càrrec de Josep Maria Carbonell, professor de la facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, que va destacar el moment d’impàs que viuen actualment els mitjans de comunicació, un procés de transforació profund, sense un escenari de futur clars. Per a Carbonell, estem en un moment de molta informació, però que no implica més coneixement. Margarita Rivière, periodista i escriptora, va assegurar que “la comunicació és una utopia”, i va fer un repàs de la transformació dels mitjans de comunicació. En aquesta mateixa línia, Joan M. Perdigó, subdirector d’El Periódico de Catalunya, va subratller la gran revolució que representa Internet i la viabilitat de la informació gratuïta online. Albert Montagut, director de l’ADN, va parlar de la crisi dels diaris en paper no només per la crisi econòmica i per la irrupció d’Internet, sinó també per una premsa polititzada en excés tant a Catalunya com a Espanya.

El President de la Generalitat, José Montilla, va cloure l’Escola d’Hivern de 2010 tot demanant responsabilitat a l’hora d’afrontar la crisi, i recordant que “des del PSC cal mantenir-se ferm en els principis de la socialdemocràcia i seguir el camí de la confiança en les fortaleses de Catalunya, i no posicionar-se en el pessimisme interessat de la dreta”. Per a Montilla, “cal coratge i determinació per tirar Catalunya endavant davant les dificultats, perquè estimar Catalunya significa no resignar-se”.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya
Col·lecció Informes

El proyecto económico de la socialdemocracia
Papers de la Fundació

La meva gent d'esquerres
José Antonio González Casanova

Observatori de l'esquerra europea

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS