El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

05/11/2010

Isidre Molas: “Aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre on hi aparegui el seu nom”

La Fundació Rafael Campalans va tenir el plaer de presentar el llibre "El meu temps de presó (1962-1963)" escrit pel president de la Fundació, Isidre Molas.

Albert Aixalà, director de la Fundació, va inaugurar l'acte agraint a l'autor la decisió d'haver escrit una part de les seves memòries, doncs "és un llibre d'un català d'esquerres que va lluitar per una societat, per uns valors, però sobretot és el relat d'una vida dedicada a contribuir a la vida en sí mateixa, a no deixar que aquesta passi per davant sense fer res. L'Isidre és i ha estat un exemple pels que veníem darrera".

Seguidament, Josep Maria Castellet, en qualitat de president del grup 62, va emfatitzar en la importància de la existència dels dietaris i les memòries per refer el record d'un temps on una gran part dels catalans i la seva visió de la realitat es va veure privada de fer-se pública.

Antoni Puigverd va parlar del que ell va definir com "un llibre d'un humanista, d'un polític, d'un politòleg, però per damunt de tot, un llibre d'un escriptor que mitjançant un trencadís de reflexions, records i vivències, dóna consistència al relat a través d'una veu, que és a tothora, la de l'Isidre."

En una lectura més política del llibre, Ferran Mascarell va destacar el seu valor com "un tractat que parla sobre la política, però també sobre la moral, la llibertat i la condició humana;  doncs, la reivindicació de l'Isidre Molas no era, ni és, estrictament política sinó que es pot ampliar a tots els àmbits de la vida, essent una veu que es nega a acceptar una realitat única i inamovible, i intenta canviar-la i transformar-la, reivindicant sempre la llibertat de pensament i el valor del dubte".

Finalment, Isidre Molas va definir el seu llibre com "un llibre de presó", on intenta trasncriure ara el procés que va viure, però fent l'esforç d'intentar narrar-ho amb els ulls d'aleshores.
La decisió de voler transcriure ara aquest trencadís de records es deu a diferents motius, però entre ells, i en paraules del mateix Molas, a que "després de cinquanta  anys de dedicar-me a la política, volia fer l'esforç per recordar, perquè no volia oblidar el meu record, i vaig descórrer les cortines, algunes més gruixudes, i altres més fines, però més enrevessades, que em separaven del meu record".

L'altre gran motiu pel qual va decidir plasmar aquests records va ser el que ell va definir com "l'obligació de parlar d'aquells amb els que vaig conviure, pels companys, els amics, els culpables i els innocents, però sobretot per tots aquells que estaven a la presó i no volien res per ells". Abans de tancar l'acte, Molas va reivindicar que "aquest llibre és també un homenatge pels que mai tindran un llibre on hi aparegui el seu nom".

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS