El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

20/04/2012

Next Left: Construint una nova majoria progressista

La Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) de la qual forma part, i en el marc del programa Next Left, ha organitzat  avui divendres  un seminari que hem titulat "Construint una nova majoria progressista", per analitzar la nova majoria social de la socialdemocràcia europea i proposar polítiques dirigides a guanyar el suport d'aquesta majoria.

El seminari ha estat inaugurat per Ania Skrzypek, investigadora sènior de la FEPS, i Miquel Iceta, president de la Fundació Rafael Campalans, que ha alertat de la dificultat de construir una nova majoria progressista, i ha recordat que "només esperant el desgast del govern no n'hi ha prou". Per a Iceta, "cal una estratègia real per impulsar uns determinats canvis en tots els nivells, i per fer-ho, ens cal una aliança social forta".

Durant el matí s'han organitzat dues taules. La primera, introduïda per Miquel Iceta, "Organitzar, mobilitzar i legitimar - els reptes contemporanis de la democràcia representativa", ha comptat amb la intervenció inicial d'Oriol Bartomeus, l'analista polític i responsable de l'Observatori de a Fundació, que ha evidenciat que "som en una societat que viu en la immediatesa: una societat accelerada, amb un present continu, i on es fa difícil pensar en un futur, i on les connexions entre passat, present i futur s'han trencat". Segons Bartomeus, "aquest esmicolament en el temps i en l'espai ha rebentat el bé comú: no hi ha noció de bé comú i no hi ha noció de jerarquia", cosa que ha provocat que "en l'àgora, en l'espai públic, qui crida més és qui guanya". Bartomeus, molt crític en la seva intervenció, s'ha lamentat que "la política s'ha tornat irrellevant, s'ha convertit en retòrica", i ha apostat per "recuperar la política", que vol dir "fer que sigui útil per a la gent, entendre que l'escenari ha canviat, i deixar d'adaptar-se per passar a liderar", alhora que "empoderar la ciutadania. 

Per la seva banda, Ania Skrzypek també ha estat crítica amb el paper que han jugat els partits fins ara, ja que "el dret que tenen els militants és, amb prou feines, el de rebre un newsletter informatiu de tant en tant i resultar útils en les campanyes". Alhora, Skrzypek ha reclamat mecanismes per mobilitzar la ciutadania, avisant també que "les primàries no són un camí automàtic per aconseguir mobilitzar i interessar la societat en un projecte polític".

Per últim, el secretari general de la Fabian Society, Andrew Harrop s'ha centrat en el cas del laborisme britànic per exemplificar una "hostilitat real de la ciutadania cap a la política, en què els escàndols polítics com la corrupció no ajuden gens", o "la idea del "tots són iguals s'ha extès". Harrop ha apuntat que "entre 1997 i 2010 el laborisme va perdre cinc milions de vots, perquè "no va entendre que el vot tradicional de classe ha canviat, i no s'ha aconseguit tenir un lideratge carismàtic fort".  

La segona taula, que duia el títol "El sentit de la política en un context de crisi", i ha estat moderada per Carme Colomina, periodista i col·laboradora del diari ARA, i ha servit per analitzar els efectes polítics de la crisi financera i econòmica global, amb la participació de l'excanceller austríac, Alfred Gusenbauer, que ha recordat que "tot i que els efectes polítics de la crisi són globals i no només europeus, es requereixen respostes diferents a cada país". En qualsevol cas, però, Gusenbauer ha deixat clar que "la sortida a la crisi només pot ser política", i en aquest sentit "no podem simplement esperar que el pèndol torni a estar al nostre bàndol". Per a l'excanceller austríac, "cal trobar nous mecanismes de millora de les relacions amb la ciutadania", i recuperar la seva confiança. Per a Gusenbauer, la qüestió és clara: "o Europa va cap a una unió política real o es desintegra: és impossible mantenir l'statu quo actual".

El diputat i exministre Ramón Jáuregui, ha alertat ja de bon principi que "tenim un problema greu amb la democràcia, donat que cada cop es dóna més una disputa entre tecnocràcia i política". En aquest sentit, Jáuregui ha remarcat que "cal millorar la qualitat de la nostra democràcia, tot dinamitzant les relacions amb la societat, demanant un debat parlamentari real i uns millors partits". D'altra banda, Jáuregui considera que "l'esquerra ha de fer compatible el creixement amb la competitivitat i la cohesió social", perquè la ciutadania continua creient que la dreta és qui millor assegura el creixement econòmic. L'exministre ha conclòs que "els problemes reals reclamen respostes globals, però també organitzacions globals que gestionin els béns públics", i per fer-ho "l'esquerra haurà d'obrir-se i consolidar noves aliances".

Ha tancat aquesta taula el primer secretari del PSC, Pere Navarro, que ha assegurat que, davant aquest model que s'està implant amb l'excusa de la crisi “des de l’esquerra hem de reivindicar el servei públic, però també hem de reivindicar els serveis públics ben administrats. No podem permetre que la dreta s’apropiï de la paraula austeritat, l'hem de tenir molt al centre del nostre discurs”. D’altra banda, Navarro ha apuntat que “hem de fer una transició generacional. Hem de construir una alternativa que garanteixi un futur a la gent jove, no podem tenir una gent jove que tingui por i no tingui confiança en els partits polítics, particularment els de l’esquerra. Cal un discurs molt clar amb unes propostes molt clares adreçades a través dels joves per a tota la societat”.

La tercera taula del seminari, "Què esperen les noves generacions de la socialdemocràcia? Hi ha demanda però falta oferta?, ha estat moderada pel director de la Fundació, Albert Aixalà, i que ha servit per identificar les noves demandes polítiques dels grups socials emergents. Rocío Martínez-Sampere, secretària de l'Àrea d'Economia del PSC i portaveu del Grup Socialista al Parlament de Catalunya, ha lamentat que "estem centrant el nostre discurs en resistir i no en conquerir", i "ens equivoquem si veiem el futur com una amenaça i no pas com una oportunitat, que és el que és". Per altra banda, i fent esment al debat sobre copagament, Martínez-Sampere ha alertat que "qui està en major risc social són els fills de mares solteres, les famílies monoparentals, i no els pensionistes, com se sol dir sempre". La diputada socialista ha conclòs que "avui més que mai correm el risc que si la política es retira de l'espai públic, altres forces antipolítiques n'ocuparan l'espai".

Marianna Madia, diputada a la Camera dei Deputati (parlament italià) ha remarcat que "Europa és un espai cansat, poc acollidor, endeutat, vell i desigual", y això d'alguna manera, fa que "s'obri la porta a la no-democràcia". Segons la diputada italiana, "és imprescindible construir una nova Europa, més democràtica i incloent", i per fer-ho calen polítiques per al medi ambient, el desenvolupament científic,; la promoció de la cultura com a premisa per a la igualtat, i la lluita contra l'atur. En aquesta mateixa línia s'ha manifestat Katrine Kielos, editora del diari  suec Aftonbladet.

Per acabar, el professor de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid, Ignacio Urquizu, ha centrat la seva intervenció en definir com són els joves políticament, i arribar a establir si han canviat ideològicament. Segons les enquestes, ha assenyalat Urquizu, sembla que "als joves d'avui els interessa més la política que als joves dels vuitanta, i tot i que són més d'esquerra que de dretes, cada cop són més moderats i a-ideològics. A més, "estem en el moment amb menys joves d'esquerres: hi ha més joves que es defineixen com a liberals que com a progressistes". Urquizu ha conclòs que si bé hi ha noves formes de desigualtat, hi ha qüestions, com la de classe social, que continua pesant, com en el cas dels mileuristes.

Les conclusiona i cloenda han anat a càrrec d'Albert Aixalà, director de la Fundació, Esther Niubó, secretària de Política Europea del PSC, i Ania Skrzypek, investigadora sènior de la FEPS


Aparicions als mitjans:

¿Torna la política?, article d'Albert Sáez, a El Periódico de Catalunya

Tot esperant Hollande (o no), peça de Pere Martí a l'Ara.


Fotografies: Jordi Play

 

PDF

Programa del seminari

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social. L'escenari després de la crisi, Velles i noves desigualtats
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS