El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

06/06/2012

El hilo extraviado. Piezas de socialdemocracia fragmentada

Ediciones La Lluvia ha presentat el seu darrer llibre El hilo extraviado. Piezas de socialdemocracia fragmentada, de José Antonio Pérez Tapias, professor de Filosofia de la Universitat de Granada i exdiputat a les Corts. Aquest llibre és una crònica política de la darrera etapa del govern socialista, des de maig de 2010 fins la victòria electoral del PP, vista des del pensament d'esquerres d'un diputat socialista del Congrés, com va recordar a l'editor, Joan Ramon Riera.

El periodista i filòsof Josep Ramoneda va destacar el "coratge de l'autor per descriure sobre aquest any i mig catastròfic", amb una "coyuntura fatalista i dramàtica", i va considerar que era important que ho fes un diputat socialista.

Segons Ramoneda, el 10 de maig de 2010 -amb l'anunci per part del govern socialista d'una sèrie de mesures per reduir el déficit públic- va començar una història que només podia acabar malament, però es va preguntar "què hauria passat si Zapatero s'hagués dirigit a la nació dient que l'obligaven a fer el que ell no volia i que convocava eleccions?". A parer seu, s'hagués obert un nou escenari en què els socialistes no s'haguessin vist obligats a perdre el sentit de la seva política.

Finalment, Ramoneda va elogiar del llibre que el seu autor, en parlar d'aquest any i mig, no s'ha deixat obsesionar per la cojuntura económica i fa també reflexions sobre els fets rellevants de la política internacional i nacional que han succeït durant aquest temps.

José Antonio Pérez Tápias
va reconèixer que des del dia 10 o 12 de maig de 2010 "tots sabíem, també el president Zapatero, que el destí estava escrit", però que en el llibre ha volgut "embastar amb arguments la història d'aquest temps, per donar-li sentit".

És per això que el llibre acaba amb una necessitat de transmutació dels valors,  amb un "epíleg amb intenció utòpica", que suposa un final "esperançat, que no optimista", defensant la utopía com "un inèdit viable".

Tot i així, l'autor es va mostrar escèptic sobre la idea de progrés "el progrés no es ineluctable, cal entendre'l com a fruit de l'acció i no com un progrés automàtic". En aquest sentit, Ramoneda va reconèixer que era difícil imaginar-se l'esquerra sense una idea de progrés, de certa esperança emancipadora "encara que només fos com a idea reguladora".

Finalment, i en relació a la democràcia i als partits, Ramoneda es va preguntar per què era tan tràgic per un diputat votar contra el partit, com havia fet Pérez Tapias en la votació de la reforma constitucional per limitar el déficit i l'endeutament públic. L'exdiputat socialista va respondre referint-se a la "doble exigencia" dels ciutadans en relació als partits: d'una banda volen que tinguin posicions pròpies però, de l'altra, valoren molt la cohesió dels grups polítics. En aquest sentit va defensar que ell, com d'altres diputats van intentar trobar aquest equilibri "votant diferent al partit, però amb lleialtat".


Fotografies: José Luque

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS