El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

14/12/2012

Les transicions democràtiques al món àrab. El paper de l'islamisme

La Fundació Rafael Campalans, juntament amb la Fundació Friedrich Ebert, va celebrar divendres 14 de desembre a Barcelona un seminari per analitzar el paper de l'islamisme en les transicions democràtiques al món àrab. La jornada, que forma part de les activitats de la Fundació en el marc del seu programa de cooperació política a la Mediterrània, va ser inaugurada pel director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, i el director de la Friedrich Ebert Stiftung a Espanya, Lothar Witte.

La primera taula, titulada "Turquia i les transicions democràtiques la món àrab: la democràcia com a motor del canvi geopolític", va comptar amb les intervencions del director-gerent de la Fundació Alternativas, l'ex ambaixador i ex diputat al Parlament Europeu, Carlos Carnero; de l'investigador expert en Mediterrània del CIDOB, Eduard Soler; de la professora associada a la Universitat Tècnica d'Orient Mitjà d'Ankara, Özlem Tür; i del director de desenvolupament Socioeconòmic de l'IEMed, Javier Albarracín.

Soler va posar sobre la taula diversos elements pels quals Turquia es posava com a exemple, entre els quals, una economia pròspera, les expectatives de prosperitat, per tenir un exèrcit garant dels valors constitucionals i republicans, la compatibilitat entre Islam i democràcia, etc. I va destacar la sobreestimació del coneixement i prestigi de Turquia a la regió així com la infravaloració de la capacitat de treball de la UE amb Turquia a la regió àrab. En acabar, va criticar la desconnexió de les forces progressistes dels temes socials, i va remarcar que calia parlar de justícia social i de dignitat personal i deixar d'obsessionar-se amb el tema de la Sharia, afegint que la majoria al món àrab la creu compatible amb la democràcia.

Tür va centrar la seva intervenció en el soft power del país, així com de les limitacions del poder turc. I, per la seva banda, Albarracín va parlar de Turquia com a potència regional, descrivint les principals característiques socioeconòmiques del país (població nombrosa i creixent, molt jove, vocació de potència, increment de la renda per càpita, diversificació productiva i competitivitat internacional, etc.), i va afirmar que la legitimitat governamental es basava en gran mesura en la redistribució de recursos materials i socioeconòmics entre la població. En definitiva, va destacar que si Turquia desenvolupava un model econòmic inclusiu, ningú voldria que descarrilés per motius polítics, i va destacar la importància de la creació de la classe mitjana.

Per acabar, Carlos Carnero va enumerar les mancances de Turquia en matèria de compliment dels drets humans, i va plantejar la qüestió sobre si els canvis a Turquia s'havien fet per convicció o per exigència de la UE. En definitiva, va parlar de Turquia com un país en transició permanent, i va diferenciar-la de països de la primavera àrab, que haurien fet la revolució per estar iniciar una transició democràtica.

La segona taula, titulada "Islamisme democràtic: com fer compatible democràcia i islamisme?" va ser moderada per la responsable de Món Àrab i Mediterrani a l'IEMed, Lurdes Vidal; i va comptar amb les intervencions de Jordi Pedret, responsable de cooperació Mediterrània a la Fundació Rafael Campalans i vicepresident del Centre Euro Àrab de Catalunya; i Jamel Touir, diputat d'Ettakatol i president de la Comissió constitucional de Tunísia.

Pedret va afirmar que l'Islam polític havia arribat per quedar-se, i va assegurarque la compatibilitat o no de l'islam amb la democràcia tenia a veure amb el sistema de finançament. Touir va comentar, des de la perspectiva tunisiana, la necessitat de diàleg entre el món islàmic i la democràcia europea, i va afirmar que l'Islam podia enfortir i recolzar al democràcia, i no havia de ser obstacle a la transició democràtica. Finalment, va considerar que probablement el món àrab viuria un model de democràcia diferent del model espanyol o turc.

La cloenda va anar a càrrec de Lothar Witte i del president de la Fundació Rafael Campalans i diputat del PSC al Parlament de Catalunya, Miquel Iceta.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS