El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

07/01/2013

2013: esperant el 2014

Acabem de començar un any que es preveu difícil en molts fronts.

A Catalunya, el govern d'Artur Mas ja ha anunciat l'aplicació d'un ajustament pressupostari duríssim, de més de 4.000 milions d'euros, que de ben segur exigirà noves retallades en capítols tan fonamentals com la sanitat, l'educació i els serveis socials, i que agreujaran la recessió, l'atur, les desigualtats, i allunyaran encara més les expectatives de recuperació econòmica. Així, després de dos anys de dures retallades, el compliment de l'objectiu del dèficit fixat pel govern espanyol, del 0.7% del PIB, podria erosionar encara més els serveis de l'Estat del Benestar tal com els hem conegut, i alhora podria agreujar les tensions existents entre el govern Mas i el govern Rajoy, donat que es tracta d'un objectiu injust tenint en compte que el dèficit global per a Espanya fixat per la Unió Europea és del  4.5%, i que les CC.AA. suposen un terç d'aquest total. A més, Catalunya segueix pendent dels més de 800 milions d'euros del fons de competitivitat no rebuts el 2011 ni l'any passat. Ara bé, no està de més recordar que, després d'un any de tancament dels mercats de finançament, el govern Mas va recórrer l'any passat al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i a altres fons estatals per valor de més de 8.000 milions d'euros, després que CiU votés a favor de la Llei d'Estabilitat Pressupostaria, la qual cosa permet la intervenció del govern de la Generalitat per part de l'Estat, en cas d'incompliment dels objectius del dèficit. Per tant, en aquest escenari, els objectius de recuperació econòmica i creació d'ocupació, així com de cohesió social i reducció de la pobresa semblen pràcticament impossibles d'assolir -fins i tot amb les noves fórmules de recaptació anunciades pel nou govern condicionat per ERC- i, malauradament, és probable que seguim patint el desmantellament de la xarxa de serveis públics de qualitat desenvolupada pels governs d'Entesa. 

Paral·lelament, i segons ha anunciat el nou govern de la Generalitat, aquest nou any començarem a veure les preparacions per a la consulta prevista pel 2014. Fa pocs dies el govern anunciava el proper nomenament d'un Consell Català de Transició Nacional, obert a tots els partits que defensin el dret a decidir, a entitats culturals i agents socials, així com l'aprovació d'una "Declaració de Sobirania del poble de Catalunya" al Parlament, per fixar el compromís amb l'exercici del dret a decidir. Igualment, i de manera paral·lela a la projecció exterior de Catalunya -que el govern manté com a prioritat destacada-, està previst aprovar la llei de consultes a partir dels treballs iniciats en l'anterior legislatura, estructures d'Estat principalment en l'àmbit fiscal, i obrir un procés de negociació amb l'Estat espanyol per a l'exercici del dret a decidir que inclogui l'opció a convocar un referèndum, la qual cosa exigirà voluntat de diàleg, d'entesa i de recomposició de consensos al govern de Rajoy, especialment de cara a l'elaboració d'una proposta de reforma de la Constitució en un sentit federal que reculli les aspiracions de moltes persones que no són independentistes però demanen un reconeixement explícit de Catalunya com a nació a la Constitució, i un tractament fiscal més just, en l'any que està previst revisar l'acord de finançament, entre d'altres. 

Pel que fa a l'atur, aquest seguirà creixent tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, on podria arribar a gairebé un 27% segons les últimes projeccions de l'OCDE, donat que la contracció assolirà l'1.4%. 

En el cas espanyol, després d'un any marcat per les retallades als funcionaris, la pujada de l'IVA, la revalorització per sota de l'IVA de les pensions, la baixada de la prestació d'atur i la reforma laboral, el 2013 portarà de ben segur noves retallades i mesures impopulars per complir amb els objectius del dèficit marcats per Brussel·les (i que es podrien agreujar en cas que el govern sol·licités formalment el "rescat"). De fet, la privatització sanitària a Madrid podria ser el primer pas d'una mesura a nivell nacional, i està obert el debat, per exemple, del manteniment o no de la prestació de 420 euros que fins ara rebien les persones amb la prestació d'atur esgotada. També està pendent la regulació de la jubilació anticipada, pocs dies després de l'entrada en vigor d'una reforma de les pensions que eleva l'edat de la jubilació fins als 67 anys, i amplia de 15 a 25 anys el període de càlcul. 

D'altra banda, el govern Rajoy té nombroses reformes sobre la taula: la reforma del poder judicial o la Llei de Millora de la Qualitat Educativa, així com la reforma de l'administració, amb l'objectiu d'evitar duplicitats de competències, ordenar lleis i reduir organismes públics, i que podria començar a veure's en la propera reforma de la Llei de  Bases del Règim Local (no aplicable a Catalunya) que s'està ultimant en el Congrés, la qual podria limitar el sou dels alcaldes i alcaldesses, eliminar les mancomunitats de municipis, i reduir el nombre de regidors. Mentrestant, a la Unió Europea comença un any de tràmit caracteritzat per dues eleccions transcendentals (Itàlia, al febrer; i Alemanya, al setembre) i d'altres (Malta, Bulgària i Àustria), que podrien contribuir a reequilibrar una política econòmica que està guanyant-se les crítiques del propi FMI, i que no satisfà ni aporta solucions a  la majoria d'economies europees del sud i perifèriques, on el sentiment d'euroescepticsme no para de créixer.Un any, el 2013, que comença sota una Presidència irlandesa amb un repte fonamental, aprovar les Perspectives Financeres 2014-2020 i desenvolupar el Mecanisme Europeu de Supervisió per tal que la Unió Bancària estigui a punt el 2014, i permeti la recapitalització directa dels bancs. è Estat Membre de la UE, podem seguir veient petits avenços cap a una Unió Política amb molts interrogants de fons, en el marc d’un debat que es produeix força al marge de la ciutadania, i sense una direcció clara, en un clima de forta impaciència i escepticisme alhora.... La Unió no s’atura però, cap a on? 

>I al món, passades les eleccions nord-americanes i realitzat el canvi de lideratge al PC xinès, enguany hi hauran també algunes eleccions fonamentals, com les d'Iran o Israel, que podrien influir en el desenvolupament del conflicte àrab-israelià, després del reconeixement de Palestina com a estat observador a les Nacions Unides, i també en l'evolució del conflictes sirià, un conflicte que ha deixat ja 60.000 persones mortes des del seu inici, i que sembla lluny de solucionar-se.  No obstant, seria bo que el 2013 fos l'any de la pau al Pròxim Orient, i de la continuació dels processos de transició democràtica iniciada a molts països de la ribera sud del Mediterrani, arran de les anomenades Primavera Àrab

En tot cas, en aquest any de transició, des de l'esquerra catalana ens hem de preparar per construir una alternativa a la situació d'estancament polític i econòmic que estem vivint. Una alternativa de progrés que només podrà ser construïda a nivell europeu. En aquest sentit, només un canvi polític a Itàlia i a Alemanya podrà fer que aquest any sigui el d'un nou inici. Un nou inici que permeti començar a construir una Europa políticament més forta, econòmicament més pròspera i socialment més justa. 

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS