El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

04/03/2013

Tunísia: de cruïlla en cruïlla

Tot just a començaments del passat mes de febrer podíem afirmar que Tunísia es trobava davant una cruïlla ben important, amb una Assemblea Nacional Constituent que es demostrava incapaç d'acabar a temps els deures de la redacció de la Constitució, amb un desànim social ben palpable - quelcom semblant a un "desencant" molt anticipat en el temps respecte a la transició espanyola -, amb una situació econòmica que no acabava de tirar malgrat una certa represa del turisme i amb una recomposició dels espais polítics que era difícil de llegir, al mateix temps que la perspectiva de retard electoral era una cosa que començava a assumir-se com inevitable, creant una certa sensació d'empantanegament general.

El 6 de febrer, amb l'assassinat de Chokri Belaid, advocat i líder del Partit dels Patriotes Demòcrates i de la coalició del Front Popular, tot va canviar, i es planteja una situació nova, a la que han de respondre els actors polítics i socials tunisians amb els mitjans de bord que, malgrat tot, són molts i no mal dissenyats del tot.

L'assassinat d'aquest laic - modernista com se'n diu a Tunísia - fermament ancorat en l'espai de l'esquerra marxista i panarabista, empresonat sota el règim dictatorial contra el que va lluitar sense compromisos, aixeca una onada d'indignació que abasta tot el món polític i social tunisià, incloent-hi sectors importants de l'Islam polític.

La Unió General del Treball de Tunísia (UGTT), el poderós sindicat hegemònic decreta per al 8 de febrer una vaga general, la primera des de la nova situació política després de la fugida de Ben Alí, i des de molt i molt temps abans, car hem de buscar l'antecedent més proper de vaga general en tot el territori i tots els sectors ben bé trenta anys enrere.

La vaga és seguida de manera massiva i l'enterrament de Belaid, multitudinari, porta a la memòria dels que tenim una certa edat - i salvades les diferències culturals d'expressió del dol - les imatges de l'enterrament dels advocats laboralistes d'Atocha assassinats el gener de 1977.

Tot això té unes conseqüències polítiques clares i inevitables, donat que la consciència popular assenyala la permissivitat d'una bona part del Govern amb els salafistes violents com la causa indirecta de l'assassinat, i una bona part de la població assenyala l'excessiva concomitància del sector majoritari d'Ennahda, el de Rached Gannouchi, amb els objectius si no amb els mitjans d'actuació de certs grups salafistes que es mostren cada cop més audaços i violents. La recent detenció d'una persona acusada de ser l'autor material de l'assassinat i les maldestres i sobreres  explicacions governamentals, que han estat denunciades com a clara interferència per la Presidenta del Sindicat de la Magistratura Tunisiana, no semblen ser suficients per esvair l'acusació de responsabilitat política de part del poder que es va difondre ràpidament per la majoria dels ambients polítics i socials tunisians.

De fet es va produir la dimissió del Primer Ministre Hamedi Jebali, de la fracció més moderada d'Ennahda, en trobar-se amb l'oposició de la totalitat dels 89 diputats d'aquest partit al seu pla de formació d'un govern tècnic transitori per convocar les eleccions pendents. Cal dir, d'altra banda, que la situació juridico-constitucional no és gens clara pel que fa a les possibilitats del Primer Ministre de dissoldre un Govern de confiança parlamentària i constituir-ne un altre de tècnic, amb la confiança del President de la República, però aquesta és una discussió complicada que va més enllà dels límits d'aquesta nota.

La situació político-administrativa actual és la d'un Primer Ministre dimissionari - quina valoració popular ha pujat com l'escuma des de la seva dimissió - amb el nomenament d'un nou Primer Ministre que no ha pogut encara formar Govern.

Cal dir que la "petita Constitució" - com en diuen a Tunísia al text bàsic pel que es regeixen a l'espera de la nova Constitució que no acaba de sortir del forn - obliga a que el Primer Ministre sigui una persona proposada pel partit amb major nombre d'escons a l'Assemblea Nacional Constituent, que és Ennahda, que ha aprofitat la situació per designar com a candidat a Ali Lâarayed, del sector més dur del partit.

Segons l'últim sondeig disponible, de data 1 de març, fet per Emrohd Consulting i del que no conec les dades tècniques, el nomenament de Lâarayed és aprovat per un 41 % de la població, i desaprovat per un 42 %, el que posa prou de manifest la divisió existent al respecte.

No és, però, aquesta manca de popularitat el que ha impedit la formació del nou Govern, sinó la falta d'acord sobre el caràcter exclusivament tècnic o mixt de tècnic i polític que hagi de tenir el nou Govern, respecte al que podríem afirmar en línies generals que la majoria dels partits "modernistes" s'inclinen per un govern purament tècnic, mentre que Rached Gannouchi i la majoria d'Ennahda s'inclina per la presència de polítics, encara que diu estar disposat a que els principals ministeris no siguin ocupats per persones del seu partit. Existeixen també discrepàncies entre els partits respecte al caràcter de concentració nacional que hauria de tenir o no el nou Govern, mentre que hi ha un acord amplíssim sobre la necessitat de reduir l'exagerat nombre de Ministeris del Govern actual.

Els efectes de l'assassinat de Belaid són, però, molt més profunds i extensos en el conjunt del sistema polític tunisià, que ja era inestable abans, i és potser oportú fer referència a alguns dels principals.

En primer lloc voldria destacar les repercussions en l'interior del camp de l'Islam polític, i molt especialment en el seu principal i quasi hegemònic partit que és Ennahda. La pèrdua del Primer Ministre dimissionari no és el menor d'aquests efectes, sobre tot si tenim en compte que, com he dit abans, la seva popularitat s'ha disparat des del moment de la dimissió, i si hi afegim les seves declaracions de finals de la darrera setmana de febrer en el sentit de que es retira de la vida política institucional. També cal destacar, per la seva possible repercussió futura, les declaracions d'Abdelfattah Mourou, vicepresident d'Ennahda, principal líder del seu sector "moderat", ben crític amb les relacions almenys de passivitat permissiva del seu partit amb els sectors violents salafistes, i que ha acusat directament Rached Gannouchi, president del partit, de perjudicar greument la causa. En aquests moments es viu la tensió de l'espera de la reacció disciplinària possible contra Mourou, el que tindrà conseqüències en la cohesió d'Ennahda.

En segon lloc, en el sempre bellugadís món dels partits i les coalicions polítiques tunisianes, sembla que es produeixen també efectes que tendeixen a consolidar i potser accelerar certes tendències ja existents amb anterioritat. Aixi veiem que, d'acord amb el mateix sondeig de Emrohd Consulting del que he parlat abans, i en un situació en la que el 22,4 % afirma que no votarà en unes eleccions de les que encara no es sap ni la data ni la seqüència de legislatives-presidencials o presidencials-legislatives, resulta que Ennahda accentua el seu descens d'expectatives arribant al 19,5 % d'intenció de vot, encara que no és el membre de la coalició de govern que més pateix la davallada, si tenim en compte el migrat i quasi insignificant 1 % que aquest sondeig atribueix a Ettakatol, que és el partit que té l'estatut d'observador a la Internacional Socialista, i quin líder, Mustafà Ben Jaffar, presideix l'Assemblea Nacional Constituent.

En aquest mateix àmbit i segons el mateix sondeig, que coincideix pel que fa a la tendència general, amb totes les dades disponibles, i amb la intuïció política, es produeix un creixement de les expectatives electorals de Nidaa Tounes (Crida per Tunísia), ara organització líder de la coalició Unitat per Tunísia, que gairebé atrapa Ennahda amb un 18,5 % de vot declarat. Cal destacar que aquest partit, creat el febrer de 2012 per persones amb llargues militàncies polítiques en d'altres organitzacions, està liderat per Beji Caïd Essebsi, de 86 anys, ex Primer Ministre de febrer a desembre de 2011, ex president de a Cambra de Diputats el 1990 i 1991, sota Ben Alí i ex Ministre d'Interior, de Defensa i d'Afers Estrangers sota Bourguiba, i que resulta ser -altre cop segons el mateix sondeig - el polític tunisià més valorat. No podem oblidar que, encara que sigui pràcticament desconegut el fet a l'exterior i que la seva transcendència sigui menor que la de l'assassinat de Belaid, la primera víctima mortal de la violència política salafista va ser el coordinador de Nidaa Tounes a Tatouine, mort l'octubre del passat any 2012, amb gran commoció en el món polític tunisià.

D'altra banda, i clarament connectat amb la situació política, es dona el fet que l'agència de ràting Moody's acaba de decidir baixar la qualificació de Tunísia a la categoria Ba1.

Vist el panorama des de l'exterior, sembla imprescindible l'aprovació de la Constitució i la formació d'un govern transitori que s'encarregui de la convocatòria i d'assegurar el pacífic desenvolupament d'unes eleccions que no es poden ajornar, i que s'han de donar en condicions de credibilitat suficients per a formar un govern constitucional realment representatiu de la voluntat popular. Per a això és també imprescindible un ampli acord polític que traspassi les fronteres entre "modernistes" i "islamistes" per establir les bases d'una confiança política mínima que permeti la solució política de la situació.

El panorama i les perspectives són prou complicades, però la societat i la política tunisiana disposen dels elements necessaris d'organització i intel·ligència política per sortir-se'n malgrat la quantitat inusitada d'obstacles, tal com han demostrat fins el moment present. 

Jordi Pedret

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social. L'escenari després de la crisi, Velles i noves desigualtats
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS