El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

19/04/2013

La lluita dels Socialistes Europeus pels drets dels deutors hipotecaris

La xarxa de juristes socialistes europeus EUSONET, el Partit dels Socialistes de Catalunya i la Fundació Rafael Campalans van organitzar divendres passat, dia 19 d'abril, la jornada "La lluita dels socialistes europeus pels drets dels deutors hipotecaris", a la Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat. La trobada, en la que hi van participar polítics i tècnics, va abordar amb profunditat la situació en la que es troba la llei hipotecària espanyola després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 14 de març de 2013, que disposa que el dret espanyol relatiu al procediment d'execució hipotecaria és contrari al dret europeu.

L 'acte va ser presentat pel president de la Fundació Campalans i diputat al Parlament de Catalunya, Miquel Iceta;  la diputada socialista al Parlament Europeu, Maria Badia; i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. Després de donar la benvinguda als assistents i agrair la invitació a participar en la jornada als organitzadors, el president de la Fundació Campalans va voler posar de relleu el significat de la sentència del TJUE, no només per la bona notícia que comporta -en uns temps en què d'Europa ens arriben notícies controvertides, i sovint difícils d'explicar-, sinó també, i sobretot, perquè amb aquesta llei se'ns recorda un cop més que "Europa és l'únic instrument possible per trobar un equilibri entre benestar i benefici a les nostres societats; un equilibri que faci possible la iniciativa col·lectiva amb la iniciativa individual".

L'eurodiputada Maria Badia va posar llum al procés, que tot just comença després de la sentència del TJUE, recordant que "en els darrers anys -i sobretot des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa-, la Unió ha ampliat i ha reforçat les seves competències; i això també ha permès que la veu del Parlament Europeu sigui determinant en un ventall més gran de polítiques comunitàries". En matèria d'hipoteques, Badia va recordar que des del 2011 s'està treballant la proposta de Directiva "sobre contractes de crèdits per béns immobles d'ús residencial". Una proposta que neix a iniciativa de la Comissió Europea davant la notòria falta de confiança en el sector financer i immobiliari i la necessitat de combatre les irregularitats en la concessió i contractació de préstecs hipotecaris i les pràctiques irresponsables. Badia, que va plantejar una pregunta parlamentària a la Comissió Europea (novembre de 2012) per esbrinar si hi havia cap iniciativa per prevenir el sobreendeutament de les famílies per causa hipotecària i per dotar d'un marc europeu les actuacions en casos d'execucions forçoses, va recordar que, malauradament,  "pel que fa les execucions forçoses i desnonaments, actualment no existeix cap projecte d'harmonització de les mesures nacionals en la matèria". Finalment, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, va parlar de la vessant més humana del problema tot recordant que "per la seva proximitat els ajuntaments són les administracions que més han fet pels ciutadans -pel que fa els desnonaments-, però també són aquells que es veuen més mancats d'instruments per fer front al drama social que comporten".

Un cop finalitzada la benvinguda, el diputat al Parlament Europeu i president de la Comissió de llibertats civils, justícia i interior, Juan Fernando López Aguilar, va realitzar una intervenció molt política en la va començar assenyalant el que ell considera el principal culpable de la situació en la que es troba la Unió Europea:  una amplia majoria conservadora. En paraules del mateix López Aguilar "la majoria conservadora existent a Europa, però també els governs nacionals dels Estats membres, apliquen una austeritat suïcida que només porta Europa a l'abisme, empobrint deliberadament les classes mitjanes i enriquint els especuladors i el que ara és la nova classe dirigent: la financera". A més, en la seva intervenció l'eurodiputat canari i ex ministre de Justícia va posar de relleu una dada que sovint s'oblida i és que, "si bé és cert que la Llei Hipotecària espanyola és de principis de segle, la llei que ha permès l'execució dels desnonaments és la Llei d'Enjudiciament civil de l'any 2000, aprovada pel Govern del Partit Popular".

La doctora en Dret i Secretària de Justícia del PSC, Lídia Santos, va aprofundir en la sentència del TJUE de la que va voler destacar-ne "l'impacte enorme que tindrà sobre el sistema hipotecari espanyol, ja que evidencia que el sistema d'execució hipotecari és contrari a la legislació europea".

L'acte, de marcat caràcter europeista, va prosseguir amb la intervenció de Harald Baumann-Hasske, president de la Xarxa de juristes socialistes europeus EUSONET, que va insistir en què "tot i la bona nova que suposa la sentència del TJUE, no evita els desnonaments en el 100% dels casos, només en aquells on el banc hagi comés una negligència -ja sigui enganyant als seus clients, o amb clàusules abusives-, tot i que sí dóna més instruments a la justícia gràcies a l'ampliació del temps de demora de les execucions".

Isidor Garcia
, coordinador de la Comissió normativa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, es va mostrar molt crític ja que "sovint el problema no són les lleis, sinó que no hi ha un vertader seguiment del seu compliment", després de recordar -i seguint el fil de l'eurodiputat Juan Fernando López Aguilar- que "la llei que permet els desnonaments no és la hipotecària de principis de segle, sinó la llei aprovada pel Govern d'Aznar a l'any 2000",  va posar l'accent en la necessitat que a Espanya es reguli el sobreendeutament, una llei existent a molts estats europeus però per ara inexistent a Espanya i que ens ha portat a la situació actual.

Finalment, a la cloenda, hi va participar el Pere Navarro, primer secretari del PSC, que va manifestar que "els socialistes no volen cap habitatge buit ni cap família sense llar" i va recordar als dirigents del Partit Popular que "la immensa majoria de famílies que han perdut el seu habitatge o estan en risc de fer-ho eren famílies amb feina que van adquirir-lo en un moment de bombolla immobiliària que fins i tot va obligar els ajuntaments a fer polítiques molt actives d'habitatge públic". Durant el seu discurs, el primer secretari del PSC va recordar que "el PSC ha portat al Parlament de Catalunya una iniciativa que ens agradaria que tingués unes conseqüències immediates: que tots els pisos públics que estiguin buits surtin al lloguer social i siguin accessibles per a persones sense habitatge i que es cedeixi l'usdefruit dels pisos buits hipotecats i desnonats d'entitats que han rebut diners públics". "Aquesta és la nostra posició davant una situació tan dramàtica -ha dit- i el PSC treballarà colze a colze amb tots els moviments socials i que defensin aquests principis".

A la cloenda també hi va participar l'Àlex Sáez, portaveu adjunt a la Comissió de Justícia i la d'Exteriors del Grup Parlamentari al Congrés. Sáez va ser molt autocrític en la seva intervenció recordant que "quan el socialistes vam governar no vam fer suficient", però precisament fruit de l'autocrítica i la detecció els errors passats, Sáez va insistir que "ara més que mai els socialistes hem de lluitar per a que la iniciativa legislativa del Govern Popular pel que fa les moratòries sigui de caràcter universal, i no només s'apliqui en supòsits molt acotats", com està previst segons la iniciativa presentada dijous passat.

Finalment, van intervenir la regidora de l'Hospitalet de Llobregat, Mercè Perea, i el vicepresident d'EUSONET, Manuel Medina, que es van felicitar pels avenços en la coordinació dels juristes europeus.   

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2015. Adversitat social i desigualtats: diagnosi i alternatives
Col·lecció Informes

Sortir de l'atzucac. Reflexions des del socialisme
Papers de la Fundació

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS