Arxiu Històric del Socialisme Català
Diccionari Biogràfic
Carrion i Juan, Ambrosi
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona 1888 - Cornellà de Conflent, França 28 de novembre de 1973)
Dramaturg i poeta, era doctor en Filosofia i Lletres. Va ser
professor d'història del teatre a l'Institut del Teatre i catedràtic de
Geografia i Història a l'Institut Balmes de Barcelona. Va ser professor a
la Universitat Autònoma de Barcelona i també havia treballat com a
bibliotecari. Entre 1911 i 1935 publicà obres de teatre i llibres de
poesia i narrativa. Fou considerat un epígon del teatre modernista i ell
mateix reconegué ser un autor entre el modernisme i el noucentisme.
L'any 1912 guanya els Jocs Florals de Barcelona i funda el Teatre
Català. Entre 1914 i 1917 va ser director de l'Ateneu Enciclopèdic
Popular des d'on impulsà l'acció cultural entre els treballadors. Com a
conferenciant s'inicià a la Federació Llibertària del Clot, tot i no
haver-se considerat mai anarquista, i més tard feu conferències a
l'Ateneu Enciclopèdic sobre literatura russa amb Andreu Nin i Joan Puig i
Ferreter. L'any 1924 es traslladà a París on rebé les influències del
teatre social de Gabrielle D'Annunzio i Gerhart Hauptmann. Quan tornà a
Barcelona esdevingué director d'escena del Liceu i, el 1929, del Teatre
Grec. Adaptà obres d'Esquil, de Musset, de Goldoni i de Shakespeare. Feu
de professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona i fou
nomenat Secretari General dels Estudis Universitaris per a Obrers
organitzats per la Universitat de Barcelona. L'any 1933 saltà del teatre
al cinema i escriví els guions de les pel·lícules Flor de otoño i
Niobe.
Durant la República ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i, en
esclatar la Guerra Civil, fou nomenat director del Teatre de Guerra de
la Generalitat. Quan el conflicte acabà, s'exilià a París on hi viuria
fins poc abans de morir. Allà treballà com a conserge d'un edifici. Com a
escriptor i activista cultural, presidí el Casal Català, establí
contacte amb intel·lectuals com Jean-Paul Sartre o Albert Camus, entrà
com a membre de la redacció de la "Revista de Catalunya" i escriví a la
revista "Mai no morirem", editada a Angulema. El gener de 1945
col·labora en la fundació del Moviment Socialista de Catalunya i a
finals d'any forma part del seu primer consell directiu.
L'any 1950 guanyà el premi Ignasi Iglesias a l'exili per l'obra "La
Dama de Reus", que encara era inèdita l'any de la mort de Carrion. L'any
1965 presideix els Jocs Florals que es celebren a París i dos anys més
tard és nomenat president de la Federació d'Entitats Catalanes a l'Exili
i a l'Emigració, l'encarregada de mantenir la continuïtat dels Jocs, de
forma itinerant, càrrec que exercí fins la seva mort. Carrion guanyà
Flor Natural el 1967, el 1969 i el 1971. L'any 2008 s'estrenà al Teatre
Nacional de Catalunya La dama de Reus, la seva obra més emblemàtica.
Col·leccions
.jpg)
Diccionari Biogràfic Figures destacades del socialisme català
Manuscrits Reflexions sobre el Socialisme de socialistes ja desapareguts
Butlletí Informació i difusió de materials i activitats de l'Arxiu
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 934 955 447
Financiado por el Ministerio de Cultura y Deporte
