El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

26/03/2012

El model islandès: de la bancarrota a la recuperació econòmica

El catedràtic de sociologia de la Universitat Pompeu Fabra, el danès Gösta Esping-Andersen, sempre diu que per fer bona recerca s'ha de saber pensar de manera contrafactual, és a dir, aprendre a imaginar com s'haurien esdevingut uns fets històrics concrets, en cas que les decisions polítiques haguessin estat diferents a les que van ser. Aquesta habilitat serveix fonamentalment per poder establir vincles causals, que és el que han fet els islandesos per portar a judici el seu exprimer ministre sota la premissa que la crisi a Islàndia es podria haver evitat.

Fa 50 anys, els islandesos van incloure un article a la seva constitució que feia personalment responsables els ministres dels actes o omissions del seu govern. És gràcies a aquesta llei que l'exprimer ministre conservador, Geir Haarde, està essent jutjat per negligència greu comesa durant el seu mandat, en què es va produir el col·lapse bancari -com també estan essent jutjats per frau els principals banquers del país-. La pregunta contrafactual que ha portat Haarde a judici és: què hagués passat si el govern hagués actuat davant les advertències sobre l'imminent col·lapse del sistema bancari nacional? Si es demostra que una actuació governamental a temps hagués servit per pal·liar la recessió econòmica, possiblement serà declarat culpable.

Ara la recessió ha acabat. En el moment de la fallida dels bancs el 2008, Islàndia es va negar a cobrir les pèrdues sota la premissa que els contribuents no eren responsables de pagar els deutes d'una entitat privada. L'economia islandesa es va contraure un 6,7% el 2009, va créixer un 2,9% el 2010 i s'expandirà un 2,4% el 2012. Els analistes coincideixen que l'enfocament de la crisi d'Islàndia va ser l'encertat però també que no és aplicable als països de l'eurozona perquè no poden devaluar la moneda per si mateixos i perquè existeix un conflicte creuat entre la voluntat democràtica del ciutadans i els interessos dels mercats financers.

Tanmateix, es podria aprendre una lliçó fonamental del model islandès: si els contribuents d'arreu del món se sentissin inspirats pels islandesos, els bancs haurien de començar a preocupar-se. Si els governs forcessin els inversors a assumir la responsabilitat de les seves apostes més arriscades i limitessin el finançament dels bancs centrals i dels governs al sistema bancari, les coses podrien començar a canviar. Però aquestes institucions ja han anunciat que això provocaria com a resposta l'equivalent a una guerra econòmica. Potser seria el moment que els representants polítics posessin límits a uns banquers anònims que de totes maneres no semblen mostrar cap tipus de lleialtat cap a cap nació.

Podeu ampliar aquesta informació aquí.

Us recomanem, a més, l'article "El caso islandés", d'Elvira Méndez i Antonio Estella


Autora: Natalia Gimeno

 

PDF

Article ""El caso islandés", d'Elvira Méndez i Antonio Estella.

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació

Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes

El Futur és Federal
frc Llibres

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS