El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
14/09/2012
Holanda elegeix un govern europeista més exigent amb els països “rescatats” per afrontar la crisi
En un context marcat per la crisi i una taxa d'atur
creixent, el compromís de complir amb el Pacte europeu d'Estabilitat -que
obliga a un dèficit públic no superior al 3%- i la preocupació majoritàriaper
les retallades sanitàries, la reforma del mercat de l'habitatge i les pensions,
Holanda ha celebrat les darreres setmanes una campanya electoral vibrant on
s'ha produït un intens debat sobre la solidaritat a la Zona Euro així com sobre
el paper del país a la Unió Europea. Coneguts els resultats, iamb una
participació de més del 75%, els holandesos han optat per l'estabilitat davant
la incertesa, i han tornat a convertir a liberals i laboristes en les
principals forces polítiques del país, amb 80 escons en total dels 150 que té
el parlament neerlandès. Concretament, el partit liberal VVD de Mark Rutte,
primer ministre sortint, ha aconseguit el millor resultat de la seva historia
amb 41 escons, només dos escons per
davant de la segona força, la dels laboristes del PvdA de DiedrikSamsom -un
antic activista de Greenpeace que fa tan sols pocs mesos va substituir l'antic alcalde
d'Amterdam, Job Cohen, al capdavant del seu partit-que, amb un discurs de
promoció del creixement per sobre de l'austeritat, ha aconseguit aglutinar el
votant socialista moderat, sumant una tercera part més de diputats que al 2010,
i obtenint així el millor resultat electoral de la darrera dècada per la seva
formació.
En canvi, el partit del líder xenòfob i
anti-islamista, Geert Wilders -que va condicionar la coalició de govern
anterior formada per liberals i democratacristians, forçant eleccions
anticipades a l'abril-ha estat el que ha perdut méspes en aquests comicis,
aconseguint només 13 esconsi perdent-ne 11 (el 43% dels sufragis), amb un
discurs que proposava sortir de la Unió Europeai abandonar l'euro a un
electorat que s'ha demostrat majoritàriament europeista i que busca estabilitat
en un context econòmicament i política delicat. També s'ha desinflat Eric
Roemer, candidat del Partit Socialista -el "Mélenchon" holandès-que, tot i que
abans de la campanya s'havia considerat fins i tot favorit, finalment només
hauria aconseguit mantenirels 15 esconsque tenia fins ara a la cambra pel mal
paper realitzat en els debats televisats. No obstant, el discurs contrari a la
solidaritat en el si de la Unió Europeai d'exigència de més compromís i
disciplina a les economies del sud afectades per la crisi, que havien abanderat
aquestes dues forces principalment, ha acabat tenint molta importància en la
campanya i ha constituït un dels seus temes principals. I per tant, novament,
aquestes eleccions, després de les presidencials i legislatives a França, han
tornar a demostrar com el debat europeu ha entrat de ple en els debats polítics
nacionals.
Els cristianodemòcrates, per la seva banda, amb una
base social envellida,haurien perdut uns 8 diputats i només en tindrien 13, i
pagarien el preu de l'acostament a l'extremadreta. I finalment, Democràcia 66,
un partit progressista de dretes,també hauria obtingutunescó menys.
D'aquesta manera, recolzant les opcions més centristes i proeuropees, i
abandonant els partits populistes ubicats més en els extrems, sembla que
l'electoral del país hauria votat amb un alt sentit de responsabilitat,
demostrant la voluntat de cerca d'un govern estable i ben relacionat a Europa
per afrontar la crisi.
Però, en definitiva, el nou parlament comptarà amb
11 partits, fet que evidencia la fragmentació política en un sistema electoral
favorable ales minories -per obtenir un escó n'hi ha prou amb 65.000 vots, un
0.67% del total- i, per generar una certa estabilitat, caldria esperar l'acord
entre liberals i laboristes, una majoria que podria no ser fàcil d'assolir
tenint en compte que els laboristes han fet campanya per unes polítiques
socials difícilment compatibles amb l'austeritat promoguda pels liberals. A
hores d'ara, les incògnites podrien ser si el dirigent socialdemòcrata aconseguirà
endarrerir el compliment dels objectius de dèficit o si el primer ministre
s'oposarà al tercer rescat de Grècia, per exemple.
De tota manera, el que és clar és ques'ha tornat a
demostrar que és possible guanyar eleccions amb un programa europeista, i ser
progressista i favorable a la Unió Europea al mateix temps, un bon signe per a
la socialdemocràcia europea. A més, aquest és un bon resultat per la Unió que,
sumat al vist i plau donat pel Tribunal Constitucional alemany al MEDE (Mecanisme Europeu d'Estabilitat
Financera) i ala proposta del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi,
d'intervenir els mercats de deute dels països que demanen el rescat, podria
facilitar el camí d'un possible i proper rescat d'Espanya.
Us recomanem la lectura d'un article del director del Policy Network, Olaf Cramme, al New Statesman, aixi com el de René Cuperus al web del Policy Network.
Autora: Esther Niubó
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412