El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
30/09/2012
El Partit Socialista Europeu dóna el tret de sortida a les eleccions al Parlament Europeu de 2014
Divendres 28 i dissabte 29 de setembre s'ha celebrat a Brussel·les el IX Congrés del Partit Socialista Europeu (PSE), un Congrés que ha adoptat una Resolució titulada "Junts per l´Europa que necessitem" i que ha dibuixat l'alternativa socialista i socialdemòcrata a l'Europa que coneixem; una alternativa detallada en sis punts: (1) un programa progressista per a la recuperació econòmica; (2) generar ocupació i creixement just a tota Europa; (3) desenvolupar una Unió Social; (4) protegir el medi ambient: per un ús sostenible dels recursos; (5) garantir i protegir la democràcia, i (6) per un món més just.
Partint de la constatació que, en aquests moments, la Unió Europea no està a l'alçada de les necessitats del conjunt de ciutadans i ciutadanes europeus, la Resolució proposapassar de l'Europa de l'austeritat que està agreujant la recessió i l'atuir arreu -I que no està donant bons resultats enlloc-, a una Europa del i pel creixement, que asseguri un mínim d'inversió europea per reactivar l'economia i l'ocupació. En concret, i per finançar aquestes polítiques d'inversió necessàries, el PSE planteja reforçar la capacitat de finançament de les institucions comunitàries i, en concret, laimplantació d'un impost sobre les transaccions financeres, fins i tot mitjançant el procediment de cooperació reforçada. Igualment, en aquest mateix punt, acull amb satisfacció les accions del Banc Central Europeu (BCE) per abaixar els tipus d'interès a curt termini, però proposa un fons de redempció europeu o el desenvolupament d'eurobons -mesura acceptada també per l'SPD- per mutualitzar el deute i reduir els nivells d'endeutament públic dels països amb més dificultats.
D'altra banda, reitera la necessitat d'una regulació i supervisió del mercat financer, així com d'avançar en la unió bancària, reformant el sector perquè estigui al servei de les necessitats de l'economia real, i proposa la separació entre la banca comercial i d'inversió, així com l'adopció de mecanismes de lluita contra el frau. Igualment, denuncia l'amnistia fiscal aplicada en alguns països, com Espanya.
Per tal de protegir la capacitat d'endeutament dels Estats contra l'especulació dels mercats financers, proposa l'establiment d'una Agència Europea de Qualificació Creditícia Europea; i demana que la Unió Econòmica, Fiscal i Bancària avanci i es completi en un marc pressupostari integrat basat en la coordinació de les polítiques econòmiques dels Estats Membres, i amb un reforçament del control democràtic de les decisions comunitàries (rendició de comptes) que tingui en compte la dimensió social i de l'ocupació.
En el segon i tercer capítol, es planteja la creació d'una Unió Social que equilibri el pacte d'estabilitat i creixement, que dediqui almenys un 25% dels fons europeus de la política de cohesió al Fons Social Europeu, és a dir, a programes europeus de lluita contra l'atur (pacte europeu per l'ocupació -segons la Resolució, s'hauria de complementar amb un esforç dels governs per a destinar gradualment part dels fons estatals de les polítiques passives d'ocupació a les actives-), i especialment del juvenil, garantint el dret dels joves a treballar o a rebre formació com a màxim després de 4 mesos de perdre la feina o d'abandonar el sistema educatiu (amb un programa de finançament de 10.000 M d'€ com a mínim).
Per a millorar la competitivitat de les empreses, el PES considera imprescindible impulsar un procés de reindustrialització i de suport a les PIMES, fomentant entorns propicis per a la inversió, especialment avançant millorant-ne la xarxa d'infraestructures (transports sostenibles, banda ampla, accés energètic, etc.).
D'altra banda, la resolució proposa que la despesa mínima en educació dels Estats Membres assoleixi almenys un 6% del PIB, i que el pressupost comunitari sigui també un 6% com a mínim, en aquest capítol.
En el text, també es plantegen avenços cap a la Unió Fiscal o l'harmonització d'estàndards socials i laborals. En concret, es considera que, en una Unió Social, caldria introduir estàndards socials comuns a escala europea que s'haurien d'aplicar a tots els Estats Membres i que, en cap cas podrien suposar un deteriorament del model de benestar d'un país. En aquest sentit, la Resolució adoptada reitera la seva voluntat d'acabar amb el dumping social, i proposa que tots els europeus rebin el mateix salari per a la mateixa feina, i que s'eliminin les diferències salarials entre gèneres, amb l'objectiu que els Estats ho facin a un ritme del 2% cada any. Entre d'altres objectius, es plantegen: la reducció del nombre de persones sota el llindar de la pobresa, i l'establiment d'un nivell de pensions mínimes acceptables per tota la UE en funció del nivell d'ingressos o del nivell de vida del país.
Pel que fa a la protecció del medi ambient, es proposen polítiques progressistes que contribueixin a una economia verda i la reducció de els emissions de diòxid de carboni.
En el capítol democràtic, després de mostrar preocupació pel debilitament de la democràcia, es proposa enfortir la perspectiva inclusiva de la ciutadania, millorar la participació ciutadana en el procés de presa de decisions comunitari per enfortir-ne la legitimitat, i la introducció d'un mecanisme europeu de control dels estàndards democràtics definits als criteris de Copenhaguen, no només per als països candidats sinó per a tots els Estats membres després del seu ingrés. Concretament, la Resolució s'oposa a l'intergovernamentalisme i valora especialment el paper dels parlaments nacionals en el procés comunitari, així com el nou procediment d'iniciativa legislativa ciutadana europea.
En l'àmbit internacional, s'apunta que el tancament de fronteres no és una resposta a la crisi i, en aquests sentit, proposa continuar el procés d'ampliació, crida al compliment dels Acords de Schengen -malgrat proclames de partits xenòfobs i populistes- i planteja un nou pacte mundial per donar resposta als desequilibris i desigualtats globals.
Finalment anuncia el desenvolupament d'una estratègia i un candidatura comuna per les eleccions al 2014.
A nivell orgànic, va ser reelegit com a president - per un 91.3% dels vot- l'ex primer ministre búlgar i president del Partit Socialista de Bulgària (BSP), Sergei Stanishev, i va ser elegit com a secretari general, l'alemany Achim Post, juntament amb una vicepresidència col·legiada, en la qual destaca la presència d'Elena Valenciano en representació dels socialistes espanyols. Els altres integrants de la vicepresidència són: Yonec Polet (PS de Bèlgica), Marije Laffeber (PvdA, Països Baixos), Jean-Christophe Cambadélis (PS frncès), Katerina Nevedalova (SMER, partit socialista esllovac), i Jan Royall (LP britànic).
El Plenari del Congrés va comptar amb les intervencions del president del Parlament Europeu i més que possible candidat socialista a els eleccions al Parlament Europeu de 2014, Martin Schulz; l'actual diputat a l'Assemblea Nacional Francesa i ex secretari general, Philip Cordery; el president reelegit; el primer ministre romanès, Víctor Ponta; o el president de la Delegació Socialista Espanyola al Parlament Europeu, Juan Fernando López Aguilar, que va intervenir en un debat sobre economia al costat del representant del PASOK, Evangelos Venizelos.
El dia abans, el PSE havia organitzat un debat d'alt nivell per contribuir a l'elaboració del"Programa Fonamental" que ha de servir per a elaborar el proper programa electoral de 2014, en el qual van poder participar els activistes del partit, entre els quals destacaven una vintena de socialistes catalans.
La delegació del PSC en el Congrés la va integrar la Secretària de Política Europea, Esther Niubó, i el diputat al Congrés per Girona i vice-portaveu de la Comissió d'Afers Exteriors del Grup Parlamentari Socialista, Àlex Saez.
Podeu consultar els vídeos, fotografies i notícies del Congrés, a més de les intervencions realitzades i els documents aprovats, aquí.
En concret, podeu accedir a la resolució adoptada (en castellà) directament aquí.
.jpg)
.jpg)
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412