El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
19/10/2012
El Consell Europeu rebaixa les expectatives i endarrereix la recapitalització directa dels bancs fins passades les eleccions alemanyes de 2013
El Consell Europeu celebrat dijous 18 i divendres 19 d'octubre ha decebut endarrerint l'entrada en vigor del mecanisme europeu únic de supervisió financera i la recapitalització directa dels bancs amb problemes, respecte la data acordada en el darrer Consell de juny.
Així, els caps d'Estat i de Govern reunits a Brussel·les, enlloc d'enllestir aquest mecanisme de supervisió únic, que serà el Banc Central Europeu (BCE) -i que controlarà directament 6.000 bancs de la Zona Euro-, per tal que la Unió Bancària hagués pogut començar a funcionar de manera efectiva al gener de 2013, han acordat mantenir el compromís amb la Unió Bancària però endarrerint-ne els terminis. Així el marc legislatiu per aquest supervisor bancari únic s'acordarà abans de finals d'any, durant el 2013 es posarà en marxa, i la recapitalització directa dels bancs per part del mecanisme europeu de rescat serà una possibilitat a partir de 2014 (però no retroactivament).
D'aquesta manera, i pendents que la propera reunió de l'Eurogrup acabi de concretar els detalls tècnics de la Unió Bancària, el que és clar és que les expectatives espanyoles de poder recapitalitzar directament els bancs amb problemes sense haver d'incrementar el deute públic s'han diluït i, malgrat les declaracions del president del govern, Mariano Rajoy, valorant la cimera -en les quals treia ferro a la qüestió- molt probablement presenciarem com el govern s'acaba veient abocat a un rescat bancari -previst en 40.000 milions d'euros (l'equivalent a revaloritzar les pensions 10 anys seguits amb la inflació actual)- que acabarà suposant un increment del deute públic d'un 4% del PIB, i exigint, en conseqüència, nous ajustos pressupostaris per complir amb els objectius del dèficit compromesos amb la Unió. Igualment, les decisions del Consell obligaran de moment a Espanya a fer-se càrrec dels actius tòxics dipositats en el banc dolent si bé, en un futur, el mecanisme de rescat en podria assumir una part.
Per tant, doncs, i malgrat les crides constants, abans de la cimera, del president del Consell, Herman Van Rompuy, del propi president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, o del president de la República Francesa, François Hollande, per respectar "l'esperit i la lletra" dels acords contrets a la cimera de juny, finalment, en aquesta ocasió s'han imposat els interessos electorals d'Angela Merkel -que haurà d'afrontar unes eleccions a la tardor de l'any que ve-, i dels altres dos països que continuen mantenint la màxima nota creditícia (triple A), Holanda i Finlàndia, que ja en una reunió celebrada a Hèlsinki, el passat 25 de setembre, van alertar que el supervisor no podria estar a punt el proper mes de gener i que calia que el BCE funcionés perfectament abans de procedir a la recapitalització directa. De manera que, tot i dibuixar un full de ruta concret cap a la Unió Bancària i mantenir, per tant, el rumb, aquest Consell ha desnaturalitzat l'acord del juny tant pel que fa al calendari de la Unió Bancària com per l'objectiu a curt i mig termini de trencar el vincle entre les ajudes bancàries i el deute públic, que hagués alleujat de manera immediata economies com l'espanyola o la irlandesa. A més, el Consell tampoc ha arribat a conclusions pel que fa al fons de garantia de dipòsits comunitari i al fons de liquidació bancària, que suposarien una mutualització del deute que, de moment -almenys fins passades les eleccions alemanyes-, Angela Merkel es nega a acceptar. Per tant, els interessos de l'electorat alemany han prevalgut per sobre de les necessitats de la població europea més afectada per les polítiques d'austeritat.
D'altra banda, la segona jornada del Consell va acordar enfortir la governança econòmica i la integració pressupostària, concloent la necessitat de treballar en els propers temps per establir un marc financer integrat obert a tots els Estats que ho desitgin. En aquest sentit, el president del Consell va informar sobre la seva proposta de crear un pressupost propi de la Zona Euro amb capacitat per actuar en moments de crisi i d'obligar els seus Estats Membres a signar un contracte bilateral amb les institucions comunitàries on es comprometessin a posar en marxa determinades reformes, mesura a la qual s'oposen els socialistes europeus. Aquí, Merkel va insistir en la seva proposta de crear un superministeri de financeres europeu amb poder de vet sobre els pressupostos nacionals, amb l'objectiu de dotar a la Unió de poders d'intervenció sobre els comptes públics d'un país en cas de vulneració del Tractat d'Estabilitat i Creixement. Tant François Hollande com el primer ministre italià, Mario Monti, van oposar-se a aquest punt, al·legant manca de legitimitat democràtica de la persona que ocupés aquest càrrec; i precisament per això, van aconseguir incloure el compromís de millorar els mecanismes de legitimació democràtica i rendició de comptes de la Unió Europea.
Aquest Consell, que se celebrava després d'un Congrés del Partit Popular Europeu q¡ue es va celebrar a Romania, ha posat de manifest les divergències entre dirigents d'aquesta mateixa família política europea -entre els quals destaquen Merkel, Rajoy i Cameron- ja que no han aconseguit una posició de mínims ni en la taxa sobre les transaccions financeres -a les quals s'oposa fermament, Regne Unit-, ni en la Unió Bancària, ni en la mutualització del deute que reiteradament posposa Alemanya.
En canvi, el Grup de l'Aliança Socialistes & Demòcrates al Parlament Europeu, en una setmana en què Grècia ha viscut la seva cinquena vaga general del 2012 -pel desacord amb el pacte entre el seu govern i la troika de fer ajustos per un import de 11.500 milions per alliberar un nou tram d'ajudes per valor de 31.000 milions-, en què el candidat de l'SPD, Peer Steinbrück, ha recordat al Bundestag les polítiques d'austeritat del canceller Heinrich Brüning -un dels últims líders democràtics de la República de Weimar-, que van propiciar l'ascens del nazisme al poder als anys 30, i en què els sindicats europeus van exigir a la Comissió una decidida política d'inversió per impulsar el creixement i la creació d'ocupació en un moment en què el nombre de persones aturades ha assolit els 25 milions a la Unió Europea -5 dels quals espanyoles-, va posar èmfasi en la necessitat d'accelerar la posada en marxa de les mesures de creixement acordades al juny, a proposta de François Hollande, i relegades en aquesta cimera, i en la seva proposta d'Unió Social per reequilibrar els efectes del Tractat d'Estabilitat, consistent en propostes per a garantir un salari mínim digne, i la inversió en plans de lluita contra l'atur i la pobresa, entre d'altres.
En política exterior, el Consell Europeu va recolzar les noves sancions contra els règims de Síria i Iran, aprovades pels Ministres d'Exteriors, segons les quals exigiran a totes les parts aturar la violència a Síria, protegir els grups vulnerables i permetre l'entrada d'ajuda humanitària.
Podeu consultar les conclusions oficials del Consell en castellà,aquí.
També podeu llegir el discurs pronunciat pel president del Parlament Europeu, Martin Schulz, al Consell Europeu de la setmana passada, en el document que us adjuntem més avall.
Finalment, us recomanem consultar les propostes del Consell d'Afers Europeus de la Fundació Alternativas davant la Cimera de 18 i 19 d'octubre.
Discurs de Martin Schulz |
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412