El think tank del socialisme català
Notes de l'observatori
12/02/2013
La Fundació Rafael Campalans, a la conferència “Renaissance for Europe” a Torí
La Fundació Rafael Campalans ha participat els dies 8 i 9 de febrer a la segona edició de la conferència Renaissance for Europe, que enguany s'ha celebrat al Teatro Regio de Torí, coincidint amb les properes eleccions italianes.
La conferència, organitzada per la Fundació Europea d'Estudis Progressistes (FEPS) - de la qual la Fundació Rafael Campalans és membre-, la Fondation Jean-Jaurès, Italianieuropei i la Friedrich Ebert Stiftung, dedicada a debatre i difondre una visió comuna progressista europea, divendres va tractar de manera específica sobre la democracratització de la Unió Europea, en un seminari en el qual van participar diferents representants de fundacions i partits progressistes d'arreu d'Europa. El debat va ser inaugurat per l'ex primer ministre italià, president de la Fondazione Italianieuropei i de la FEPS, Massimo D'Alema, que va parlar de la sensació d'incapacitat de la Unió Europea (UE) per a donar una resposta forta a la crisi, la qual cosa alimentava la por de la ciutadania i, aquesta, els populismes. D'Alema va parlar dels límits tecnocràtics de la construcció europea, i va dir que tant la tecnocràcia com els populismes només se superarien reforçant la dimensió política i democràtica i canviant les polítiques de la UE, especialment, a través d'una política de solidaritat europea centrada en reforçar el creixement, el treball i la justícia social al continent. Mentrestant, "les polítiques" seran a Brussel·les i "la política" serà a nivell nacional, va afirmar.
La primera sessió de debat, titulada "Restaurant la democràcia: Empoderant els europeus" va ser inaugurada pel professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Pisa, Luciano Bardi, que va parlar del dèficit organitzatiu dels partits europeus. A continuació, la consellera regional del Piemont del Partito Democratico (PD), Mercedes Bresso, va plantejar la necessitat de donar la paraula a la ciutadania europea a través de referèndums europeus. El director de Policy Network, Olaf Cramme, va dir que la "accountability" estava fragmentada, i que calia superar la debilitat de representació de la Unió Europea, perquè la relació entre la ciutadania i la política era en aquests moments molt dèbil. Fabien Escalona, doctorand de Ciències Polítiques de Sciences Po Grenoble, va dir que el règim institucional europeu bloquejava la capacitat reformista del centreesquerra, i que calia restaurar el principi de sobirania popular en el seu sentit originari. L'ex secretari d'Estat espanyol per la Unió Europea, Diego López Garrido, va demanar un procés constituent europeu per superar la situació per la qual, arran de la crisi, els parlaments nacionals havien perdut el protagonisme que no havia guanyat el Parlament Europeu sinó el Consell o el BCE, i va descriure que mentre el demos europeu no acabava de néixer, els demosnacionals s'havien debilitat molt. Es va mostrar partidari d'elegir la presidència de la Comissió Europea, de proposar una moció de censura constructiva, i de donar més protagonisme a la ciutadania, per evitar, també d'aquesta manera, l'ascens dels populismes. El catedràtic i director del Programa de Governança Global a l'Institut Universitari Europeu de Portugal, Miguel Poaires Maduro, va focalitzar el problema en la democràcia i en la justícia, i va dir que calia justícia per legitimar la integració europea, i va proposar vincular la capacitat fiscal amb la riquesa generada per la UE. Finalment, en aquest bloc, la secretària general del Grup Socialistes & Demòcrates al Parlament Europeu, Anna Colombo, va considerar que calia fer servir els instruments ja existents per donar una resposta forta des de la Unió Europea, i que la ciutadania no acceptaria que el debat prioritari fos sobre una reforma institucional.
A continuació es va obrir una sessió dedicada al desenvolupament de la democràcia, en la qual va intervenir la diputada al Parlament de Catalunya i secretaria d'Economia del PSC, Rocio Martínez-Sampere, que va dir que la ciutadania demanava canvis i no resistències i que, tot i ser progressistes, teníem dificultats en definir progrés. Va citar Felipe González per explicar que quan es vol canviar tot, no es canvia res, i va mostrar-se partidària d'una millor participació, representació i rendiment de comptes a nivell europeu. Finalment, va proposar deixar de centrar-nos en la igualtat i fer-ho en l'emancipació. Entre d'altres, van participar en aquesta taula experts com el responsable d'Economia i Treball del Partito Democratico, Stefano Fassina; el professor d'Economia de la Universitat de Roma Sapienza, Paolo Guerrieri; el membre de l'Institut Jacques Delors, Julian Priestley; i la professora de Relacions Internacionals i Ciència Política a la Universitat de Boston, Vivien A. Schmidt. En termes de fiscalitat, es va parlar de la necessitat d'avançar en matèria d'harmonització fiscal per evitar el dumping fiscal, així com de prohibir els paradisos fiscals. En concret, López Garrido es va manifestar a favor de més impostos per finançar el benestar, en contraposició amb els serveis que s'havien prestat per la via del deute, i d'un salari mínim (no únic) europeu.
A la tarda va tenir lloc el darrer debat d'experts, que va comptar amb la participació del fins ara director de la Fundació Rafael Campalans, Albert Aixalà, que presentà la seva contribució acadèmica sobre "La democratització de la presidència del Consell Europeu". En el debat, es va dir que la paraula "hope" tenia en aquests moments una única declinació, la del treball, i l'investigador de la fundació holandesa Wiardi Beckman, René Cuperus, va assegurar que calia reconnectar la democràcia nacional amb l'europea i oblidar la idea d'una "democràcia postnacional". Per la seva banda, l'investigador del Policy Network, Patrick Diamond, va dir que no hi havia marxa enrere pel que fa al model de creixement, i que el Partit Socialista Europeu (PSE) havia de ser un partit de producció i no només de distribució, i saber com incrementar la capacitat de l'esquerra de fer créixer la riquesa. Va parlar d'enfortir l'agenda de la inversió social per combatre la pobresa, entre d'altres. Sina Frank, sindicalista alemanya de la DGB, va lamentar que hi hagués massa desigualtats com per haver-hi creixement i va proposar un programa europeu d'estímul econòmic, inversió i desenvolupament, a l'estil del Pla Marshall. Will Straw, director associat de Globalització i Canvi Climàtic de IPPR, va parlar de l'atur, els nivells de vida, el creixement i la migració com les principals qüestions a abordar i, el membre de la Cambra dels Lords britànica, Steward Wood, va mencionar dues crisis europees: de missió i de legitimitat, i va subratllar que la de legitimitat no era una crisi democràtica, sinó funcional.
Finalment, l'ex primer ministre italià, Giuliano Amato, va fer una intervenció destacant la por al futur existent i la desafecció i confrontació a Europa, i destacant negativament el seu accent intergovernamental. Va dir que si bé abans Europa havia representat més mercats per als productes, més oportunitat de feina, més drets i més benestar, ara es considerava "menys" ... Finalment, va emplaçar a dotar a Brussel·les de competències per afrontar xocs asimètrics i a emplaçar la ciutadania a recolzar la socialdemocràcia per recuperar més Europa.
L'endemà, la conferència pública en què també va participar la Fundació Rafael Campalans -representada per la seva nova directora i secretària de Política Europea del PSC, Esther Niubó-, va ser inaugurada per l'alcalde de Torí, Piero Fassino, que va destacar la necessitat de restablir la dinàmica de creixement i estabilitat institucional a Itàlia. A continuació van intervenir nombrosos líders de la socialdemocràcia europea. En primer lloc, la presidenta de la Comissió d'Afers Exteriors de l'Assemblea Nacional Francesa, Elisabet Guigou, va refusar els populismes així com una Europa a la carta, mentre que D'Alema va insistir en un missatge de confiança i esperança en el futur de la UE, i va destacar que només una Europa forta i unida podria afirmar els valors socials i la dignitat de la persona, les llibertats i la democràcia. El president del Grup S&D al Parlament Europeu, Hannes Swoboda, va dir que no sostindrien el pressupost europeu aprovat pel Consell el dia abans, i el president del Partit Socialista Europeu, Sergei Stanishev, va posar en dubte que es pogués parlar d'esperança amb el nivell d'atur juvenil existent a determinats països europeus. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va fer una gran intervenció explicant la situació d'Espanya, un país europeista que davant l'Europa de dretes està esdevenint creixentment euroescèptic, i va demanar a Bersani recuperar la imatge solidaria d'Europa i fer més d'una altra Europa. Van intervenir també a l'acte el president del Parlament Europeu, Martin Schulz; el ministre francès d'Afers Europeus, Bernard Cazeneuve; el president del PS francès,Harlem Désir; el primer ministre de Croàcia, Zoran Milanovic; el primer ministre de Romania, Victor Ponta; i el primer ministre belga, Elio di Rupo.
Finalment, va cloure la jornada el secretari del Partito Democratico i candidat de la coalició de centreesquerra a les properes eleccions italianes, Pier Luigi Bersani, que va fer un discurs molt serè centrat en els valors de la honestedat i la justícia, on va proposar diversos pactes: pel treball, la solidaritat i el creixement, i per la lluita contra els paradisos fiscals. També va dibuixar l'horitzó dels Estats Units d'Europa.
Podeu consultar una presentació de la iniciativa Renaissance a: http://www.renaissance-europe.eu/en/
Podeu llegir el manifest de Torí aquí.
Notes anteriors
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
 |
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
|
Segueix-nos
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412