Des de l’1 de gener de 2010, Espanya assumeix la seva quarta presidència de la Unió Europea de la història. I ho fa en un moment estratègic per Europa, amb un Tractat de Lisboa en vigor, que confereix a la Unió el marc jurídic necessari per tal de desenvolupar les polítiques que ens han de permetre afrontar els reptes que tenim davant, i recuperar així la confiança de la ciutadania en el projecte comunitari.

Avui, el món tot just comença a recuperar-se de la pitjor crisi econòmica i financera que ens ha assolat en els darrers 80 anys, i afronta un moment decisiu en la lluita contra el canvi climàtic, la pobresa, i la construcció d’un model de desenvolupament sostenible més igualitari arreu. En aquest món, que veu com els països emergents canvien la configuració de la geopolítica que havíem entès i en què els Estats Units –com cap altre Estat- no pot determinar el futur de la humanitat de manera unilateral, la Unió Europea continua essent una veu considerada, reconeguda com a progressista, justa, cooperativa i constructiva al món –tot i que també, per alguns, poc rellevant-. Amb 500 milions de ciutadans i 27 Estats Membres, representa un terç del PIB mundial i el 60% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament al món. Ara bé, portes endins, la Unió Europea té diversos aspectes als quals ha de donar resposta: una economia sortint lentament de la recessió, amb nombrosos sectors industrials en declivi, i amb dificultats per consolidar un model econòmic i social de progrés sostenible en un futur; un atur estructural important i desigualment distribuït a la societat; una competència mundial ferotge –tant a l’alça (en termes de qualitat i d’aportació de valor afegit: talent tecnològic, educatiu, etc.) com a la baixa (en termes de costos: preus baixos derivats de la contractació de mà d’obra barata, de no incorporar els costos ambientals, etc.)-; la dependència energètica de l’exterior; una demografia en declivi; un sistema educatiu feble amb comparació amb el que acrediten les principals potències del món; la persistència de discriminacions diverses, o l’acollida de la població immigrant.

I aquesta Unió Europea, amb un esquelet institucional més robust, però encara mancada d’una veritable voluntat política de ser davant les reticències de bona part dels seus membres, inicia ara un període extraordinari que pot marcar la pauta de futur del procés d’integració: una tríade de presidències “europeistes” que entre 2010 i 2011 deixaran la seva empremta en la Unió: Espanya, primer; Bèlgica, a la segona meitat de 2010, i Hongria, el primer semestre de 2011.

Així, la Presidència Espanyola -conscient dels reptes que Europa té per endavant i que, d’encertar la via, pot marcar la trajectòria de futur de la locomotora europea-, ha preparat un programa amb quatre grans prioritats: la plena aplicació del Tractat de Lisboa; l’impuls de la reactivació econòmica i el creixement sostenible des d’un punt de vista econòmic, social i mediambiental; el reforçament de la política exterior de la Unió per a convertir-la en un veritable actor global que faci valer la seva veu, els seus valors i els seus interessos al món; i l’impuls d’una veritable Europa de drets i llibertats al servei dels ciutadans. Així, en el ben entès que cal reforçar i transformar Europa per posar-la al dia i fer-la funcionar en aquest nou món i, potser també, fent de la necessitat, virtut, la Presidència Espanyola ha posat com a lema del seu programa Innovando Europa.

Cliqueu aquí per conèixer les mesures concretes en cada àmbit.

Per tal de promoure la reactivació econòmica, la Presidència Espanyola proposarà, en el Consell de primavera, millorar la coordinació de les polítiques econòmiques i reformar el marc europeu de supervisió financera, amb l’objectiu d’articular respostes conjuntes en matèria de gestió de la crisi. Podeu llegir al respecte l’article “España propone la Unión Económica”, publicat a El País pel Secretari d’Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido.

Cliqueu aquí per accedir a l’article.

Després del “fracàs” de l’Estratègia de Lisboa, la Presidència Espanyola vol aprovar una nova Estratègia pel Creixement i l’Ocupació per la propera dècada, que ha anomenat “Europa 2020”. En aquest marc, la Presidència apostarà per un model econòmic baix en emissions de CO2, eficient i competitiu, que diversifiqui les fonts d’energia, millori la interconnexió entre Estats i redueixi la seva dependència exterior, tot avançant cap a un mercat comú de l’energia. I, per altra banda, per donar un nou impuls a la R+D, la innovació, la societat del coneixement i les noves tecnologies, i culminar l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i de Recerca, tot creant ocupació de qualitat, i augmentant l’ocupabilitat dels treballadors i treballadores, a favor de la inclusió social. Com a símbol del nou model, el president de torn del Consell, Rodríguez Zapatero, ha mencionat el seu impuls al cotxe elèctric, com a exemple de sector de futur, en tant que pot contribuir a la lluita contra el canvi climàtic, la reducció de la dependència energètica i a la innovació tecnològica al mateix temps.

Cliqueu aquí per llegir el discurs del president Rodríguez Zapatero davant el Parlament Europeu, amb motiu de la presentació de les prioritats de la Presidència. Ara bé, l’èxit d’aquesta estratègia dependrà també de l’assoliment d’un gran pacte social entre sindicats i empreses europees, i el tercer sector representat en el Comitè Econòmic i Social.

Pel que fa a les relacions exteriors, la mirada de la Presidència Espanyola es dirigirà especialment a la Mediterrània –per la posada en marxa de l’estructura institucional de la UpM i el desenvolupament dels seus projectes, a banda de l’aplicació progressiva de l’Estatut Avançat amb Marroc, etc.-, Amèrica Llatina i el Carib –negociació dels acords amb Amèrica Central, els països andins i Mercosur-, i Àsia –en especial amb Japó-. Es reforçaran també les relacions amb Estats Units i Canadà, i s’intensificaran les negociacions d’adhesió amb Croàcia. També durant la Presidència Espanyola es vol posar en funcionament el Servei Europeu d’Acció Exterior, una de les principals novetats institucionals del Tractat de Lisboa, que donarà coherència i eficàcia a l’acció exterior de la Unió.

Amb l’objectiu d’impulsar la dimensió de la ciutadania, la Presidència treballarà per l’aprovació del reglament necessari per activar la “iniciativa legislativa popular” -que ha de permetre a la ciutadania europea instar la Comissió a formular propostes legislatives sobre assumptes que considerin que han de ser regulats a escala europea-; iniciarà el procés d’adhesió de la Unió al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals del Consell d’Europa; i posarà en marxa nous sistemes de protecció en l’àmbit judicial, com l’Ordre Europea de Protecció de les Víctimes de la violència de gènere, que comptarà també amb un Observatori Europeu.

Paral·lelament, aquest semestre es presentarà també l’informe de conclusions del Grup de Reflexió presidit per Felipe González, que de ben segur donarà pistes excel·lents sobre l’horitzó 2020 -2030 de la Unió Europea.

Per la seva banda, Catalunya, que va contribuir al programa de la Presidència amb un document d’aportacions de la Generalitat de Catalunya, acollirà aquest semestre trobades i debats centrals del programa de la Presidència, com la reunió informal de ministres de Cultura i d’Ocupació, la Cimera Europea de Governs Locals, la Conferència Euromediterrània sobre l’Aigua, o la cimera de la Unió per al Mediterrani (UpM), essent també protagonista de l’actualitat comunitària.

En definitiva, malgrat algunes primeres crítiques aparegudes a la premsa internacional, fins al moment, tant el president Zapatero com els seus ministres han donat mostres de compromís i d’europeisme, de lleialtat amb les noves institucions i responsables comunitaris, i de la seva voluntat i capacitat de marcar les pautes del futur del projecte europeu. De ben segur que si Espanya aconsegueix mantenir una bona sintonia i un diàleg fructífer entre la Comissió Barroso II, el Parlament Europeu i el conjunt d’Estats Membres, podrà acomplir satisfactòriament els seus objectius i traçar un nou camí per a la Unió Europea íntegra, forta i creïble que reclama la ciutadania. Falta ara per veure com el resultat de les properes eleccions al Regne Unit podria afectar el ritme comunitari...

Podeu consultar els articles del responsable internacional i de cooperació de la Fundació IDEAS, Antonio Estella, a Público i del director adjunt de El País, Lluís Bassets.