06/07/2021
FEPS - Resilient Democracies
El passat 6 de juliol, la Foundation for
European Progressive Studies (FEPS) va organitzar el 4rt debat de les jornades
"Resilient Democracies", centrat en Europa. Els mesos anteriors, es va debatre
sobre els contextos de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia.
Amb aquestes jornades es busca donar resposta
a com podem construir conjuntament democràcies resistents, resilients i
eficients capaces de fer front els reptes que ens depara el futur. Per a veure
l'acte complet, feu click aquí.
En el cas d'Europa, i com diu Vassili Ntousas,
conseller sènior de polítiques de relacions internacionals a la FEPS, els
reptes cada vegada són més. Segons Ntousas, al vell continent estem veient com
hi ha regressions en termes democràtics en alguns països, un augment de les
inclinacions autoritàries, un increment de moviments liberals i ultraliberals,
dels populismes antipluralistes i intolerants, un assalt sistemàtic als valors
que fonamenten les nostres societats democràtiques, l'estat de dret, la
llibertat d'expressió, d'associació i la independència judicial, i una extrema
polarització i fragmentació ideològica i política provocada per partits que han
aprofitat la creixent inseguretat i incertesa generada pel context econòmic,
polític, migratori, social i sanitari dels últims anys.
Katerina Barley, vicepresidenta del Parlament
Europeu i de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament
Europeu, digué que el primer pas per a reforçar les democràcies europees és "aprendre
de les lliçons que ens ha donat la nostra història. Sabem com comencen aquestes
coses, ja les hem vist abans.", fent referència als girs autoritaris que estan
fent països com Polònia, Hongria o Eslovènia. També digué que "hem d'enfortir les eines
supranacionals que tenim.", així com "ser més valents" a l'hora de criticar i fer
front als girs autoritaris d'alguns països.
Per la seva part, el secretari general de la
FEPS, Lázló Andor, digué que "s'ha de preguntar i donar resposta a què és el
que fa que números tan significatius de gent recolzi i defensi aquests girs cap
a règims autoritaris liberals". A més, apuntà que "això no és un problema
purament intra-europeu. Hi ha factors transnacionals en joc que estan afectant
a la Unió Europea, i s'han de prendre més seriosament".
L'investigador de la Research Unit Democracy and
Democratization al Berlin Social Science Center, Wolfgang Merkel, va fer una
presentació sobre què és la resiliència democràtica i com es pot enfortir. Segons
Merkel, a través de 4 nivells: "Re-equilibri dels poders constitucionals, legislatius,
executius i judicials; aïllament dels partits anti-sistema i reviure l'oposició
democràtica; Produir capital social de ponts i entesa així com potenciar els
principis democràtics a la societat; Potenciar i enfortir el sentiment de pertinença
i identitat europea, però al mateix temps, l'obertura de les nostres societats".
Evin Incir, membre del Parlament Europeu per l'Aliança
Progressista de Socialistes i Demòcrates, va fer una crida al diàleg entre
partits polítics, doncs "avui dia els partits estan pràcticament tancats. Si
vols dialogar ho has de fer dins uns termes molts concrets, o et serà pràcticament
impossible interactuar". Els partits tenen la responsabilitat d'ensenyar a la
societat que amb el diàleg democràtic, segons Incir, poden obrir espais d'entesa
i consens.
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412