El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Notes de l'observatori

Reflexions sobre el Brexit
06/11

El debat sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, conegut com a Brexit, no és res nou. L'any 1975 ja es va dur a terme un primer referèndum respecte la permanència del país a l'antiga Comunitat Econòmica Europea (ara UE), sent el resultat favorable a quedar-se. No obstant això, arran de la mala situació econòmica i política del país, i del rebuig del sistema economico-polític actual, el 23 de juny del 2016 va guanyar, amb el 52% a favor, l'opció de sortir de la Unió Europea, quedant el vot força segmentat per territoris: a favor de la sortida trobem Gales i Anglaterra, mentre que Escòcia, Irlanda del Nord o Gibraltar van votar per la permanència.

Així doncs, el 29 de març de 2017 amb l'aprovació del Parlament britànic, el Regne Unit va donar a conèixer al president del Consell de la Unió Europea la seva intenció de deixar la UE, tal com estableix l'article 50 del Tractat de la Unió Europea i, iniciant-se així, el procés de dos anys de durada establert per aquest tractat, és a dir, marcant el 29 de març de 2019 com a data de sortida. Si més no, aquest esdeveniment ha desencadenat una sèrie de conseqüències i repercussions negatives en diferents àmbits, i planteja una llarga llista de dubtes i preguntes respecte al futur del país i els seus ciutadans.

D'una banda, els efectes immediats del referèndum -arran de la gran incertesa i poca fiabilitat del moment- van suposar un augment de la inflació, que generà una reducció dels ingressos nacionals, personals, i del consum. A més, aproximadament 140.000 ciutadans van deixar el país, i els bancs europeus van reduir els actius relacionats amb el Regne Unit en 350 mil milions d'euros en el lapse d'un any. D'altra banda, a llarg termini aquesta separació de la UE pot suposar una reducció del nivell d'ingrés real per càpita, i en general, el país es trobaria en recessió i en pitjors condicions en comparació amb si continués formant part de la UE en la majoria dels àmbits polítics i econòmics.

Tot i així, que els efectes negatius siguin majors o menors -tant pel Regne Unit com per la UE com a conjunt- depèn, en gran part, de com es desenvolupin les negociacions durant aquest procés de desconnexió, ja que serà en base a aquestes que es delimiti la relació que ambdós hauran de mantenir. És a dir, si es dóna la situació de ruptura total o "no-deal-scenario" amb la UE, acabaria havent-hi majors repercussions econòmiques, polítiques i socials en comparació a si es mantingués una relació propera, mercantilment flexible, però independent i autònoma en el marc polític, jurídic o legislatiu. Aquesta problemàtica ha estat debatuda durant aquests dos últims anys de forma reiterada, pel que la societat, tal i com mostra Olivia Bailey en la seva aportació a "Beyond Brexit", ha acabat parlant: "Almost no one wants a Brexit that leads to a bitter and antagonistic relationship with the EU. [...]This indicates that there is no appetite for a ‘no deal' Brexit. Over half of those surveyed (51 %) said that they'd like a ‘practical and neutral' relationship with the EU after Brexit, suggesting that pragmatism is the dominant consideration for the public" (2018, pàg. xvii). A més, es mostra quines són les principals preocupacions i prioritats -i per tant, motius d'abandonar la UE- dels ciutadans anglesos: En primer lloc està el "control de la immigració", seguit del "control sobre les lleis del Regne Unit" i de "l'accés al mercat europeu". Richard Corbett ho resumeix de forma precisa, tot dient que "The central dilemma of Brexit boils down to a battle between sovereignty and market access." (2018, pàg. 1).

Si a tots aquests factors de caire material i objectiu, se li suma l'aspecte subjectiu com és la identitat -tractada amb profunditat per Ania Skrzypek i Charlotte Billingham-, trobem que el 52% dels ciutadans no es senten europeus com a tal, passant a ser, doncs, una altre problemàtica a tenir en compte. Amb tot, trobem un país força dividit en diverses esferes respecte aquesta temàtica, havent-hi, de forma categoritzada, 2 perfils principals: el votant del "leave", que aglutina la gent gran i de més de 65 anys, de classes socials baixes i poc nivell educatiu que confia en que el Brexit tingui un resultat positiu en termes generals, i que té una postura més allunyada respecte a europa; i el votant del "remain", d'edats més joves, benestants i formades, que pensa que aquesta separació serà negativa en la majoria d'aspectes que implica aquesta separació i amb més proximitat a europa. Val a dir, però, que un estudi fet l'agost d'aquest any mostra un gir radical vers l'opinió pública sorgida el 2017 de dur a terme un segon referèndum, doncs ha passat d'un 48% en contra i un 32% a favor el 2017, a un 34% en contra i un 45% a favor; com també ha canviat la intenció de vot, passant del 52% de marxar i un 48% de quedar-se, a un 53% de quedar-se i un 47% de marxar (Emerson, 2018).

Davant d'aquesta problemàtica tan complexa i amb tantes variables s'hi afegeix un obstacle a tenir en compte, però aquesta vegada per la banda de la UE, i és la flexibilitat i marge de concessions que pot dotar aquesta al Regne Unit, el qual és força limitat, ja que com explica Jo Leinen a "The EU cannot be flexible on its principles with Brexit" (2018) "The UK government's white paper envisions an association agreement with the EU, which includes a free trade area limited to goods, a dispute resolution mechanism and a continuous dialogue between the two partners." (pàg. 2). No obstant, les peticions per part del Regne Unit juntament amb la demanda de que Brusel·les sigui "més flexible" a l'hora de negociar, poden no ser correspostes. Com diu l'autor, "There should be no doubt that the EU would like to see the UK staying as close as possible to the Union it is still part of and indeed, the EU has a variety of different arrangements with third countries, with different degrees of trade liberalisation and different institutional frameworks. However, the EU's margin for manoeuvre and thus any potential flexibility are limited by its own principles, its economic interest, and its raison d'être." (pàg. 2). És a dir, el marge de maniobra i flexibilitat de la UE a l'hora de negociar està fortament limitat pels propis principis d'aquesta, els interessos econòmics i la seva raó de ser. Això és així, segons diu l'autor, per diversos motius: Un, és que el govern del Regne Unit proposa establir una zona de lliure comerç únicament per a béns, si més no, això constitueix una participació selectiva en un mercat únic i comú. Així doncs, aquesta participació selectiva fragmentaria el mercat únic i la UE no pot permetre-ho; com tampoc que no es garanteixi la lliure circulació de les 3 llibertats restants de les 4 establertes (béns, serveis, capital i persones). A més, aquesta participació selectiva dotaria al Regne Unit una competitivitat avantatjosa respecte els competidors del continent. Sumant a tot això, la problemàtica que sorgeix amb les fronteres (com ara Irlanda del Nord) o el plantejament d'un nou referèndum a Escòcia (la qual ha votat majoritàriament a quedar-se i, vist el context, no veu raons per seguir formant part del Regne Unit si es separa de la UE), i la no-igualtat que es generaria entre els països membre i aquells fora de la UE, genera en la pròpia UE una problemàtica més gran de la que està disposada a acceptar. D'aquesta manera, com finalitza Jo Leinen, "the EU's flexibility has natural limits where the integrity of the single market or its political unity and thus its own future are at stake." (pàg. 4), pel que encara hi ha molts fronts oberts a tractar i a negociar abans de la data límit per tal de que tot aquest procés acabi el mínim de malament possible per a tots.

Des de la Fundació Campalans us recomanem la lectura d'aquests documents;

- Bailey, Olivia; Corbett, Richard et al. (2018), Beyond Brexit. The left's agenda for the UK and EU. Foundation for European Progressive Studies (FEPS) i The Fabian Society, Brussel·les, Londres.
Link:https://www.feps-europe.eu/component/attachments/attachments.html?task=attachment&id=174

- Emerson, Michael. (2018), Brexit's hot rentrée - The spectre of collapse or a reasoned outcome? Centre for European Policy Studies (CEPS), Brussel·les.
Link: https://www.ceps.eu/publications/brexits-hot-rentree-spectre-collapse-or-reasoned-outcome

- Leinen, Jo. (2018), The EU cannot be flexible on its principles with Brexit. Foundation for European Progressive Studies (FEPS), Brussel·les.
Link:https://www.feps-europe.eu/component/attachments/attachments.html?task=attachment&id=141

- Skrzypek, Ania i Billingham, Charlotte. (2018), Beyond Brexit: Lessons learnt for Europe, a Policy Brief, Octubre. Foundation for European Progressive Studies (FEPS), Brussel·les. Link:https://www.feps-europe.eu/component/attachments/attachments.html?task=attachment&id=193


Autor: Ferran Cabo, estudiant en pràctiques de la Fundació Rafael Campalans

 

 

 

Notes anteriors


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Gegants del PSC
frc Llibres

Informe social. Recuperació econòmica, feblesa social
Col·lecció Informes

Transparència

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS