09/09/2021
Cimera Social: Per una Catalunya social i progressista
Dijous 9 de setembre la fundació va organitzar la seva primera "Cimera Social", conjuntament amb la viceprimera secretaria del PSC, i que suposa un acte de presentació de la orientació i continguts del propera edició del tradicional Informe Social de la FRC, que té previst que es pugui presentar a finals d'aquest any.
Podeu trobar la sessió sencera fent clic aquí.
Podeu veure les FOTOS de l'acte també aquí.
L'encarregat de donar la benvinguda va ser el
president de la fundació, José Montilla,
que va obrir l'acte esmentant com "és rellevant que aquesta cimera que celebrem
a les portes de l'11 de setembre ho faci amb la denominació de "Per una
Catalunya social i progressista". És una manera ben plàstica de recordar que
hem de celebrar la diada nacional pensant en la totalitat del país". A això li
va afegir que "avui, a Catalunya no hi hauria d'haver cap missió més important
pel govern del país que focalitzar els seus esforços en la recuperació social i
econòmica del país. Ens convé deixar enrere la retòrica del procés i prioritzar
de debò la governació del país." fent referència a l'apropiació que ha fet l'independentisme
de la Diada Nacional. Va presentar les temàtiques de les dues taules que
formarien la jornada, i posà especial èmfasi en la de FP, dient que "necessitem
més oferta de Formació Professional, millor planificació que pugui absorbir les
noves necessitats de la demanda, millor connexió entre l'activitat estrictament
formativa i la pràctica laboral, i també una relació entre cicles superiors i els
estudis universitaris més adequada".
La inauguració la van fer Salvador Illa, president
del Grup Parlamentari Socialistes - Units per Avançar i Cap de l'Oposició, i Alejandro
Tiana, secretari d'Estat d'Educació del Govern d'Espanya. Per la
seva part, Illa digué que "una de
les lliçons d'aquesta pandèmia és la necessitat de reforçar els serveis
públics, de reforçar la sanitat pública i constatar com aquells països que
tenen una sanitat publica i universal responen amb més efectivitat als greuges
causats per la pandèmia". A més, va afegir que "la pandèmia també ens ha
ensenyat la rellevància de la dimensió comunitària de la nostra vida. Hi ha
coses que si no les abordem conjuntament no tenen solució. No hi ha solució
individual a una pandèmia". Davant d'això, segons Illa "tots els països tenen 3
prioritats: acabar de vèncer la pandèmia, recuperar i transformar la nostra
economia i, sobretot, a no deixar ningú enrere". En el cas d'Espanya, Illa
recordà que "30.000 millones de euros ha puesto el gobierno de España a fondo
perdido para las Comunidades Autónomas para garantizar que nadie se queda
atrás. Que se despliegan todos los mecanismos de ayuda que garanticen que todo
el mundo puede reconstruir su actividad profesional y tiene unos mínimos dignos
para hacer frente a esta situación".
El secretari d'Estat, Alejandro Tiana, va
recalcar que, si bé la pandèmia ha provocat una aguda crisi, al mateix temps "estamos
en un momento muy importante para hacer cambios en nuestro sistema educativo.
Estamos en unas circunstancias que son especialmente favorables y en las que
nos jugamos mucho del futuro. Tanto para la escala española como catalana". Sobre
les millores en el sistema educatiu també va dir que "los avances han sido muy
importantes, pero aún tenemos muchos pasos y tareas que hacer. Seguimos
teniendo deficiencias a las que hay que dar respuesta. Desgraciadamente, muchos
jóvenes siguen sin estudiar después del periodo obligatorio y tenemos un
sistema que a veces es excesivamente rígido y que parece que cierra puertas en
vez de abrirlas". Front això, va defensar que "los avances normativos no son
suficientes. Hay que incidir en el cambio en la práctica, y esto tiene dos
vertientes: que haya recursos y que haya voluntad de cambio".
La primera taula de la jornada, focalitzada en
"Formació Professional: qualificació, especialització, oportunitats i futur"
va estar moderada per Pol Gibert, diputat al Parlament i
secretari de Treball i Formació Professional del PSC, que va introduir
als ponents i iniciar el debat formulant preguntes a aquests.
La primera en parlar va ser Esther Niubó,
diputada al Parlament, secretària d'Educació del PSC i exdirectora de la
fundació, que començà dient que "malauradament, hi ha hagut un problema de
planificació, de prospecció i una gestió ineficient de la Formació
Professional. En aquests moments poden expulsar a milers de joves catalans del
sistema educatiu o truncar la seva continuïtat formativa". Això, entre d'altres
problemàtiques en les que es troba el sistema educatiu català, és degut a la
mala gestió de l'actual govern, del qual "paguem la deixadesa de molts anys en
matèria de Formació Professional. Fa molts anys que no es prioritza. El 2015 es
va aprovar una llei, i es va posar a un calaix.", i que "ha quedat clar que no
és un problema de recursos. No hem vist cap pla contra l'abandonament escolar
prematur (tenim taxes per sobre de la mitjana europea), cap pla per millorar
competències (fa 10 anys que no hi ha cap millora), no s'ha fet cap menció a l'etapa
educativa de 0-3 anys que és tan important, la inclusió la trobem oblidada a un
calaix, no hi ha cap pla de país i cap pla de xoc social". Per tant, segons
Niubó, "comencem aquest curs escolar sense la feina feta i amb masses deures
pendents, i per tant, amb una nova decepció d'aquest govern".
El president del Consell Econòmic i Social de
Barcelona, Francesc Castellana, va començar
formulant una reflexió: "hem de tenir molt clar per a què treballem: Per la
competitivitat de les persones o per la seva integració, inclusió social i
realització personal en igualtat i en un sentit de cooperació?". Castellana
digué que "els orígens socials no són iguals per a tothom, els sistemes no
aporten a tothom per igual.", i que "la Formació Professional és la forma de
poder incloure a més del 50% de la població que té un accés difícil al mercat
laboral, i que a més, hi estan en condicions que no afavoreix al seu creixement
personal i laboral". Per tant, segons el Castellana, "la Formació Professional
pot ajudar, però la formulació de la FP no ha de ser només la formulació
d'oferta i de provisió de coneixement. Ha de ser quelcom més, i ho ha de fer
junt amb la comunitat educativa, els agents socials i les institucions".
La segona taula de debat, centrada en com fer
front a les desigualtats des d'Europa i Catalunya, la va moderar el diputa al
Parlament i secretari de Polítiques Socials i Igualtat del PSC, Raúl Moreno, que va plantejar com "la crisi de la covid-19 ens ha
agreujat moltes de les desigualtats que existien abans. Algunes són noves però
la majoria les portem arrossegant des d'anys anteriors". A continuació donà la
paraula a Guillem Vidal, investigador del Centro Común de
Investigación de la Comissió Europea, que explicà en detall la varietat
d'eixos i de variables que formulen les desigualtats i la pobresa. Vidal
explicà com "Catalunya és la segona regió més desigual d'Espanya.", i que "amb
la pandèmia, les taxes de desigualtat i del risc de pobresa han augmentat encara
més".
Laura
Ballarín, secretària de
Política Europea i Internacional del PSC, explicà quins processos i
accions s'estan prenent des de la Unió Europea en matèria de fer front a les
desigualtats creixents, ja que "l'impacte de la pandèmia de la covid-19 ha
sigut diferent entre els països europeus en matèria de desigualtats. Els països
del sud són els que més afectats s'han vist". Si més no, i tot i les grans
dificultats a les que s'ha hagut de fer front, "Europa ha fet una aposta per la
doble transició: la transició verda i la transició digital.", però que aquests "poden
tenir enormes costos socials, i des del partits socialdemòcrates hem de veure
com abordem aquests temes".
La codirectora de l'àrea de desenvolupament de
serveis de SUARA, Esther Mateu,
va fer una diagnosi detallada de les diferents desigualtats i problemàtiques
principals que afecten a la societat catalana, com ara l'edadisme, la bretxa
salarial entre homes i dones, la soledat en la gent gran, la precarietat i
difícil futur que tenen els joves o el canvi climàtic. Davant de tot això,
segons Mateu, "hem de poder invertir en polítiques de forma potent. No ens hem
de quedar només amb una diagnosi, la diagnosi ja la tenim. Hem d'actuar i
establir mesures per a poder fer front aquesta crisi de desigualtats que ja
existien i de les noves que s'estan generant".
L'encarregada de clausurar l'acte va ser Eva Granados, directora de l'Informe Social i viceprimera secretària
del PSC, que davant de totes aquestes aportacions i previsions de futur tant desiguals,
digué que "nosaltres sempre diem que volem que tothom tingui les mateixes
oportunitats hagi nascut on hagi nascut. No pot ser que el codi postal dels
nens i les nenes marquin el seu futur. Des d'Europa i el socialisme, la nostra
funció és fer que les oportunitats siguin iguals per a tothom. Per això és tan
important parlar de formació i FP, així com de la mobilització de recursos". Així
doncs, segons Granados, "és moment de fer una recuperació justa, i quan parlem
de recuperació justa, del que volem parlar és de més i millors ocupacions, de
més i millor FP, de més i millor Estat del Benestar i de més esperança i orgull
col·lectiu, ja que si això està sent possible és perquè ho estem fent entre tots
i totes".
Trobareu el targetó i el programa de la Cimera en CATALÀ i CASTELLÀ als PDF adjunts.
Targetó de l'acte |
Programa en català |
Programa en castellano |
Actividad subvencionada por el Ministerio de Cultura y Deporte
Arxiu històric
del socialisme
català
'Claves sobre la estructura y la negociación de la financiación autonómica'
Papers de la Fundació
Informe Social: Había alternativa: nueva crisis, distinta respuesta.
Col·lecció Informes
El Futur és Federal
frc Llibres
Economistas frente a la crisis
Fundació Europea d'Estudis Progressistes |
||
Carrer Pallars, 191
08005 Barcelona
[email protected]
T +34 933 195 412