El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

21/11/2011

Anàlisi dels resultats del 20-N a Catalunya

El PSC ha perdut les eleccions generals a Catalunya per primer cop en la seva història, perdent el 45% del vot aconseguit el 2008.

Des de 1979 els socialistes no havien aconseguit menys d'un milió de vots en unes eleccions generals.

El resultat no es atribuïble a un sol factor. Hi conflueixen elements de cicle electoral, de conjuntura i estructurals.

Pel que fa a la conjuntura, sembla evident que la crisi ha afectat de ple la capacitat dels socialistes per conservar resultat extraordinari.

Precisament, la naturalesa de vot del vot al PSC el 2008 explica una part significativa de les fugues.

Fa tres anys, el PSC va atraure un vot no propi, majoritàriament proper a CiU, que va optar pels socialistes per tal d'aturar el triomf del PP. En aquest conjunt també cal comptar-hi votants propers a IC ("vot útil" d'esquerra) i fins i tot algun desenganyat d'ERC 2004. Aquest vot atret va permetre al PSC equilibrar les pèrdues que pateix a les seves àrees d'assentament tradicionals.

En una situació com l'actual, on el factor "aturar el PP" era irrellevant, ja que es donava per descomptat el triomf ampli dels populars, aquests votants han optat per tornar a les seves antigues fidelitats o buscar-ne altres de noves.

Amb tot, el PSC segueix mantenint un vot de generals significativament superior al de la resta de comicis.

Aquestes eleccions generals clouen un cicle electoral iniciat amb les autonòmiques de fa un any. El cicle està marcat pel retorn de CiU al centre de l'escenari electoral, no tant pels seus propis mèrits (a excepció potser de les eleccions autonòmiques) sinó més aviat per l'afebliment dels seus rivals a l'esquerra, ERC i sobretot el PSC.

Precisament són els resultats magres dels socialistes els que donen personalitat pròpia a aquest cicle. Per primer cop, els socialistes són desplaçats del primer lloc en les eleccions municipals i generals. No havia passat mai abans.

A les eleccions municipals i autonòmiques el vot PSC mostrava una tendència al descens des de 2003, tendència que s'agreujà el 2006 i 2007, i que ha continuat en aquest cicle (2010 i municipals 2011).

Les eleccions generals semblaven immunes a aquest afebliment del vot PSC. Els resultats de 2004 i 2008 dibuixaven una línia ascendent del vot socialista, aliè al que succeïa en els altres comicis.

Ara bé, per sota dels resultats globals era possible percebre una erosió constant en les bases del vot socialista a Catalunya: les àrees urbanes populars de les grans ciutats.

Aquest fenomen quedava tapat per la capacitat d'atraure vot cedit a les eleccions generals per fer front al PP.

En aquesta convocatòria, davant la victòria cantada dels populars, el vot atret pel PSC sembla haver tornat a les seves antigues fidelitats.

Això ha afavorit a CiU significativament. Com també l'ha afavorit la penetració en els espais que havia aconseguit guanyar ERC en el període 2003-04.

Per la seva part, el PP ha aconseguit recuperar posicions en aquest cicle, per bé que els seus resultats han quedat per sota del de 1995-96. Caldrà mirar amb precisió en quines zones avancen els populars, esperonats per la victòria cantada a les generals.

IC per la seva banda sembla haver tret profit de la crisi i del desencant d'una part del vot a l'esquerra del PSC, que el 2008 va optar pels socialistes.

També es mantenen trets característics del període pel que fa al vot de protesta, concretat en el vot en blanc, el nul i el vot a candidatures contestatàries.

Finalment, era més que previsible que la participació baixés en aquestes eleccions respecte de 2008.

La manca d'incertesa en el resultat general (totes les enquestes vaticinaven el triomf del PP per un marge ampli) ha afectat segurament la predisposició a votar d'una part del cos electoral.

La participació final s'ha situat lleugerament per amunt de la convocatòria de 2000, que marca el terra participatiu en unes eleccions generals.

Amb tot, la participació en aquestes generals manté la lògica respecte de la resta de comicis. Set punts per sobre de la autonòmiques i nou per damunt de les municipals.

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya
Col·lecció Informes

El proyecto económico de la socialdemocracia
Papers de la Fundació

La meva gent d'esquerres
José Antonio González Casanova

Observatori de l'esquerra europea

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS