El think tank del socialisme català

 

 

 

 

Publicacions Activitats
 

Activitats

31/01/2007

Christine Frey: ’Royal personifica l’aire fresc que necessitava el socialisme francès, després d’anys d’escepticisme’

La ponència de Christine Frey, coordinadora dels comités “Désirs d’Avenir” a París, va servir per entendre el funcionament de l’associació, la transformació que ha experimentat en aquest gairebé any de vida i el perquè del suport a Ségolène Royal.

Des del principi de la seva intervenció, Frey va establir una metàfora climàtica per explicar tots els esdeveniments succeïts l’any 2006. Així va distingir:

-Una primera fase en què el vent que bufa fa que els núvols s’allunyin. Seria la posada en marxa de Désirs d’Avenir i Ségolène Royal comença a donar-se a conèixer
-Una segona fase en què el vent comença a bufar realment fort i l’agitació és forta. En aquest cas, la referència és clara al moment en què Royal passa a ser la candidata oficial del PS, amb els canvis que tot això suposo dins el partit.
-El després, en què tot dependrà dels resultats electorals. Hi haurà calma després de la tempesta? O, al contrari, ens trobarem amb un paisatge devastat?

Segons Frey, el moment zero del qual es parteix és el desencís després del desastre de l’abril de 2002, en què el candidat i llavors primer ministre, Lionel Jospin, no va passar a la segona volta de les eleccions, en favor de l’ultradretà Jean Marie Le Pen. Per Frey, “aquell cop va evidenciar que hi havia la necessitat no només de renovar la classe política, sinó també la manera de fer política. La forta abstenció llavors, sobretot de les classes populars, i la fugida als extrems de molts vots demostrava que alguna cosa no funcionava i que calia aire fresc que ajudés a allunyar els núvols de tempesta, a allunyar l’escepticisme que hi havia al voltant del socialisme francès. I aquest aire fresc el personificava Ségolène Royal”.

El primer moment del procés el marca sens dubte l’emergència, el febrer de 2006, de la pàgina web de Désirs d’Avenir i dels debats participatius que incorpora. La coordinadora dels comitès a París va explicar que “els visitants del site poden contribuir a l’elaboració del programa, aportant les seves opinions sobre justícia, seguretat laboral, descentralització, sistema educatiu i immigració, entre d’altres temes”. Fins al moment, Desirs d’Avenir compta amb un total de 80.000 contribucions fetes. A més, es posen en marxa els anomenats comitès locals, dins i fora de França, en què militants i no militants del PS s’organitzen per donar suport a Ségolène Royal. Un total de 12.000 persones que es reuneixen de manera periòdica per participar en la “democràcia participativa” que reivindica Royal. De fet, Frey va assegurar que ”la lògica de la descentralització i la de la participació són temes recurrents en el discurs de Royal. I és que gran part de l’èxit de Royal rau en què, tot i reconèixer com a seu el projecte del PS, deixa la porta oberta a l’opinió de tots els ciutadans en el seu conjunt”.

El segon moment, en què el vent comença a bufar fort, és l’etapa que arrenca amb l’elecció de Ségolène Royal com a candidata oficial del PS, després de ser escollida per més del 60% dels vots dels militants, amb l’agitació que va suposar dins el PS i l’obertura cap a nous simpatitzants. “La posada en marxa de la campanya, intentant fer reconciliar els ciutadans amb la política, marca el moment actual, en què Royal tracta de parlar sense tabús de problemes concrets, aportant solucions lligades als valors progressistes”, va indicar Christine Frey.El “després”, el que succeirà l’endemà de les eleccions, és evidentment una incògnita. Frey va advertir que el futur del PS dependrà en gran mesura dels vots dels francesos en aquestes presidencials. Passi el que passi, això sí, “cal ser coherents i portar la màxima de transformació social que defensen els socialistes al sí del partit”.


El Periódico, 29 de gener

 

 

 

Activitats Realitzades


 

 

 

 

Arxiu històric
del socialisme
català

Informe social 2013. Atur, pobresa i desigualtats a Catalunya
Col·lecció Informes

El proyecto económico de la socialdemocracia
Papers de la Fundació

La meva gent d'esquerres
José Antonio González Casanova

Observatori de l'esquerra europea

Diari de Miquel Iceta

Economistas frente a la crisis

reformafederal.info

 

Segueix-nos

facebook
twitter

Nicaragua, 75, 4a planta
08029 Barcelona
fundacio@fcampalans.cat

T +34 933 195 412

creat per ATIPUS